I ARA, QUÈ?

No puc fer una cronologia dels sentiments i emocions d'aquests mesos. L'únic que puc dir, ara per ara, és que no m'imagino la vida sense estar pendent de l'espai de debat. Han sigut tantes hores...

Sóc individualista, molt (hi ha qui pensa, amb certa raó, que sóc una excèntrica; potser per edat, caràcter i experiències m'hi he tornat). La veritat és que el treball en equip -virtual- m'aterra i m'incomoda. Treballar amb desconeguts mitjançant una pantalla és perillós: o no arribes o et passes. Trobar el terme mig és difícil: no et veus les cares.

Aquests mesos hi ha hagut de tot, per part meva. Al principi m'ho vaig prendre en plan "què díver!" Però el pànic va aparèixer a l'haver de fer grups. Amb qui? Sort de la Clara, que em va fer la proposta. Va sorgir el grup.

Tema: biblioteques. Wala!! Quin tema més gros!! Val a dir que, per a mi les biblioteques eren "magatzems de llibres", un concepte antiquat. Però val, d'acord, "Biblioteques".

A partir d'aquí va ser el frenesí: Delicious (al final he acabat les descripcions, Joan), el bloc, la wiki... Tot ha anat tan "à bout de soufle" que no tinc memòria de la quantitat de coses que hem fet. Sempre un "corre-corre", deixant de banda altres assignatures, la família, els dies de festa... Només pendent de Grups de treball-->Debat, a veure quants missatges hi havia de les companyes.

He tingut moments molt dolents, com suposo que tothom. L'editor de la wiki, la penjada de pantalla... I no he tingut el suficient equilibri per a relativitzar-ho. Ha sigut com si m'hi anés la vida.

Al final, no ha sigut tan asincrònic. Més aviat a sigut una assignatura a jornada completa.

Però haig de reconèixer una cosa: l'atzar m'ha regalat unes companyes fantàstiques, "sense elles no hauria sortit".

Gràcies, noies.

Nota existencial: què faré a partir d'ara?

És una mica llarg, però val la pena veure'l sencer

CRONOLOGIA DE L’EXPERIÈNCIA CTIC SEGONS SÒNIA (en singular)

Febrer de 2011

Em decideixo i matriculo a la UOC, sense saber ben bé a on m’estic ficant, cap a on em portarà ni el que m’implicarà. Prudentment, només em matriculo de dues assignatures: CTIC i Introducció a la Informació i la documentació.

Març de 2011 – PAC1

L’última intervenció al debat de la PAC1, és la meva (no cal dir res més...). Em sento superada per complet: no dono l’abast per llegir la quantitat de missatges del debat, del fòrum, de la bústia personal, del tauler... “Què és tot això??? On m’he ficat???”. Vinga a llegir material, vinga a imprimir...

...cerques a Internet, Deli..què?, marcadors socials, etiquetatge social, fer un equip de treball virtual,...

El 23 de març rebo l’oferiment de formar grup per part de la Clara... a les tres hores d’aquest oferiment, s’afegeix la Trini. L’última “adquisició”, l’Anna, apareix el dia 24 de març (què llarg es va fer aquest dia!): Ja tenim grup! Primera prova, SUPERADA!

Se'm feia tot una muntanya: la falta de costum en la comunicació virtual, la planificació temporal d'un projecte que no sabia ni per on començar (com pretenies Joan que el planifiquéssim???), noves eines, nous reptes, converses sense veu, i més converses sense veu...

i gairebé sense adonar-nos, el 30 de març, presentem la PAC 1. Comença a anar tot rodat... sembla que això és més factible del que pensava en un principi...

Abril de 2011 – PAC2

Comença la PAC2: resumint molt, estem parlant de l’estructura de la wiki i de la creació del nostre bloc... (gràcies Clara per la iniciativa...)

En aquesta fase, la veritat és que ens varem posar ràpidament d’acord en tot. Tot i les presses d’última hora (que crec que són inevitables en qualsevol treball grupal, virtual o no) vist amb perspectiva, la recordo grata, amena i no gaire estressant (repeteixo que vist amb perspectiva; en el seu moment, tot em va semblar estressant, segurament perquè no sabia el que ens venia a sobre...)

Queda entregada el 27 d’abril.

Maig de 2011 – PAC3

Apa, som-hi , que ja anem per la PAC3!!

De repent surt el “bolet” del mapa conceptual: més coses???. Ràpid de controlar.

Primer esborrany de la wiki: contingut, contingut i més contingut. Aquí si que... lenta, lenta com una tortuga: tot em sembla digne d’anomenar al projecte, però m’aterra el plagi... He de reconèixer que em supera el tema del contingut: el fet d’haver treballat sempre en un àmbit que no te res a veure amb les biblioteques em fa sentir insegura, doncs desconec completament aquest món. Per sort, dues de les companyes treballen en biblioteques i la tercera ha estudiat Arxivística i Documentació i ha fet un postgrau en Gestió Cultural (tinc tot el recolzament necessari que em manca en aquest sentit...)

...i seguim amb el nostre bloc, la vàlvula d’escapament on desfogar-nos de les angoixes, dubtes i “cabrejos”. Entreguem el 20 de maig, després de moments d’autèntica angoixa, dubtes i “cabrejos” (gràcies bloc...)

Juny de 2011 - PF

Finalment, tanquem la wiki (no perquè estigui acabada: sóc del parer que un projecte no té fi; sempre es pot modificar i/o millorar, però hi ha “data d’entrega”!).

Presentació en societat: la wiki es fa pública. Pànic escènic. Ja està: no es pot fer res més. Les valoracions dels companys han estat força benèvoles. Tots sabem el que costa fer una wiki.

I avui, hem penjat la nostra defensa. Ja està! Pot ser que ja estigui? Ja s’ha acabat? No sé pas què faré aquest estiu... Obriré i tancaré la UOC en espera de missatges... (després de 1880 missatges, com m'he de desintoxicar??)

Bones vacances a tots!

AIXÒ S'ACABA!

Han estat uns mesos de molt de treball i moltes angoixes. Però, he de reconéixer que també d'alegries.

Particularment, crec que he assolit els objectius que des de l'assignatura se'ns va demanar. M'ha agradat molt  treballar amb unes eines desconegudes en el meu cas i poder-les aplicar al meu treball a la biblioteca. He gaudit de l'adquisició de nous coneixements i sobretot de saber-los utlitzar.

Abans de començar el semestre no havia sentit a parlar mai d'una wiki, ara ja sé com funciona i per a què la puc fer servir. Les qüestions amb l'editor, a banda de ser molt empipadores al seu moment, no crec que passin de ser més que això, petits problemes que ens sorgiran a la feina constantment i amb els que haurem de conviure. No els vull donar més importància, ja vam patir prou.

Del treball en grup, he aprés a tenir molta paciència i a controlar els meus rampells. He patit en determinats moments de l'aventura però, vull quedar-me amb la part positiva i enriquidora d'aquest grup. El respecte i l'educació, en tots els seus sentits, estic convençuda, l'he sabut aplicar i mostrar.

Vull felicitar les meves companyes pel seu treball i vull agrair la seva comprensió i respecte mostrats en moments d'incertesa que hem patit.

Jo em quedo amb el crit de guerra de l'Anna: Endavant 4x4! i amb el "Seguiremos".

Ha estat un plaer, fins una altra vegada!

Clara Cervera

VALORACIÓ FINAL

Hem arribat al final del camí, qui ho havia de dir oi que passaria tan ràpid.

Quan vaig començar aquesta assignatura el passat més de març tenia molt curiositat per veure de que es podia tractar i una certa angoixa, seria capaç de portar el ritme, podria assimilar tots els coneixements, era realment necessari començar amb una assignatura basada en el treball grupal?

Ha estat un procés llarg tot i que en realitat tinc la sensació que tot ha passat a una velocitat vertiginosa, sort que l'assignatura és en grup aprenem tant dels companys...

He descobert molts recursos alguns ja em sonaven com el Delicious i altres com la wiki eren complerts desconeguts (de la wikipedia no passava).

Crec que tret d'algun entrebanc tècnic en el cas del meu grup força greu ha estat una experiència molt enriquidora i satisfactòria.

He trobat a faltar més orientacions per fer una planificació adequada, es difícil fer una planificació acurada quan no tens clar quan de temps et pot ocupar una tasca.

El meu infern particular l'editor de la wiki que ha tingut vida pròpia i que ha fet en molts moments el que ha volgut fins el punt de no poder rectificar un estil de lletra malgrat els múltiples intents.

Una petició si les eines que hem de fer servir no funcionen bé amb qualsevol navegador cal deixar clar que és imprescindible utilitzar el navegador adequat.

Una reflexió, tot i que a nivell particular estic encantada amb l'acompanyament del Joan crec que les valoracions són essencials per corregir errades i que hagués estat molt interessant rebre la valoració de la PAC3 abans d'enllestir la PAC4.

Per últim, un agraïment infinit cap a la Clara, la Sònia i la Trinitat per l'esforç realitzat, pel treball ben fet però sobretot per l'acompanyament del dia a dia per les hores i hores al teclat, pels gairebé 2000 missatges de l'àrea de debat, per les bromes, per les risses, per les preocupacions compartides, per tot.

Sense vosaltres res hagués sigut el mateix.

AND THE WINNER IS…

Arribat aquest moment i vist el que hi ha, no em queda altra cosa a dir que, sincerament, som tots molt bons: hi ha unes wikis estupendes, n’hi ha de magnífiques, i n’hi ha directament de professionals.

Sé que es repetir-me, però és cert que si al mes de febrer m‘arriben a dir el que seriem capaces de fer, no m’ho hagués cregut.

Segueixo pensant que tot és millorable (i ara parlo de la nostra wiki), però estic molt i molt orgullosa del resultat, fruit dels nostres esforços, baralles, insomni i esgotament físic i psíquic.

Les “crítiques” han començat, però cert és que tots sabem el que ens ha costat fer aquesta feina, doncs tots hem passat pel mateix tràngol. En aquest aspecte, serem objectius. No és sa criticar sense saber què és el que es critica: no es pot fer crítica d’un quadre si mai has intentat pintar-ne un, ni pots criticar un àpat quan mai t’has posat a cuinar...

Ara només resta esperar per una banda i valorar d’altra.

I AL FINAL DEL CAMÍ LA LLUM

Ara sí que anem cap al final de l'assignatura.

Aquesta última part em fa molt de respecte. Valorar la feina dels companys no és fàcil. Són moltes hores de treball que hem passat, i  tots i cadascú de nosaltres es mereix almenys el reconeixement de tant esforç. Crec que aquest punt el tindré molt en compte a l'hora de fer la valoració del grup que m'ha assignat el Joan. En cada grup hi ha darrere moltes hores de treball i il.lusió. Uns treballs seran més correctes que altres en quant a continguts o format, però penso que s'ha de tenir tot en compte, no només el resultat visual.

Quina setmaneta, o millor dit, quin cap de setmana.

Els problemes tècnics ens han fet encallar amb la feina que ja donàvem per acabada. Encara que la situació semblava dramàtica, vam treure forces i vam  complir amb el que ens havíem fixat a la planificació del projecte.

Nosaltres vam posar molta il.lusió i ganes de fer-ho bé, l'editor ens va posar molts maldecaps. Però companyes, ara ja està, ens toca defensar el nostre modest però molt digne treball.

I per continuar amb la frase que ens ha deixat l'Anna, aquí teniu...

POR ESCÈNICA

Entrem en la fase de divulgació de la nostra wiki. Ja esta ja l'hem publicat ara falta esperar la valoració dels companys.

És una mica com quan fas una obra de teatre i et trobes a d'alt de l'escenari , estas nerviós i també il·lusionat... agradarà, no agradarà.

Han estat molts dies de treball, moltes setmanes d'elaboració de continguts i ara toca esperar.

Estic d'acord en que hem fet una wiki modesta però crec que hem fet una feina molt digna , millorable segur sobretot a nivell estètic i de navegació però hem pencat molt i estic orgullosa del resultat.

Ara toca reflexionar primer sobre la feina feta pels altres grups i després sobre la pròpia feina del nostre grup.

Ens hem refet dels entrebancs dels últims dies i hem crescut com a grup.

Endavant grup 4x4, The show must go on!