
La valoració de la primera PAC ha estat satisfactòria, però no podem baixar el ritme.
Penso que seguim sent una mica individualistes a l'hora d'encarar el treball, encara que això està canviant en les ultimes setmanes. Hem d'aconseguir treballar amb més confiança en nosaltres mateixes.
De vegades, tinc la sensació que no puc treballar en grup quan sempre m'he caracteritzat per ser una persona fàcilment adaptable a qualsevol situació. Però, realment el que em passa és que, no arribo a trobar la facilitat de paraula i espontaneïtat que es necessita a l'hora de treballar en grup de manera virtual. Em costa obrir-me quan estic davant d'una pantalla en comptes de davant de les persones, això fa que no estigui aportant tot el que m'agradaria.
Al igual que la meva companya Anna, penso que aquesta Setmana Santa ha estat una setmana de trencament de la dinàmica de treball que d'alguna manera es començava a entreveure.
Malgrat tot, hem superat els inconvenients tecnològics, amb tempestes incloses, i sacrificant les nostres famílies hem pogut tirar endavant aquesta PAC2 que estic convençuda que ens reportarà més alegries que la primera.
Ara que començem la PAC3 es fa necessari que la nostra COMUNICACIÓ sigui total, i no perquè no ens comuniquem, que ho fem i molt sovint. Hem de confiar més en les nostres possibilitats i no tenir por d'equivocar-nos. Expressar-nos ens ajudarà a millorar la fluïdesa en el nostre discurs i a poder resoldre els dubtes que de vegades ens bloquegen.
Continuo pensant que som un grup amb moltes ganes d'aprendre i sobretot amb un gran respecte per cadascuna de les nostres companyes i del seu treball i opinions.
Ànims a totes i a seguir treballant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada