ARRIBA EL MOMENT MÉS ESPERAT...

Després de la setmana més dura del projecte (i no per la feina que comportava aquesta última part), sembla que finalment estem a punt d’aconseguir-ho:

El nostre wiki està llest per mostrar al públic!!!

El cert és que relativament, i dic relativament, perquè sóc del parer que en aquesta vida tot és millorable, és qüestió del temps que pots i estàs disposat a dedicar a les coses, i, com sabíem des de bon principi, totes quatre disposem de poques hores (en aquest cas, no és qüestió de prioritats o de disposició, que hi són totes, si no d’obligacions).

Treballar en equip és dur, tots ho sabem, hi ha qui té més facilitat i qui menys; complicar-ho amb la “virtualitat” ha estat un altre repte a superar en aquest projecte.

En un principi pensava que em costaria més acostumar-me a treballar virtualment en equip, doncs un bon cafè i una rialla a vegades fan més que les interpretacions que un pugui treure d’un missatge no tant sols escrit, si no de persones que desconeixes completament, que no saps quina olor fan, quin somriure tenen ni si són més altes que tu (cosa que creia fàcil...).

I en realitat, no tant sols m’hi he acostumat, si no que s’ha convertit en un fet patològic: no sé estar sense l’ordinador engegat, sense mirar el correu i sense veure les novetats de tot el que fa referència al projecte.

Així que crec que el més neguitós per a mi ha estat l’asincronia; sóc impacient de mena. No m’ha agradat haver d’esperar a que es connectessin les meves companyes per tenir novetats en vers un suggeriment o una idea proposada, i les hores d’espera se m’han fan eternes (és una manera de parlar, tant de bo s’haguessin fet eternes!!!).

Penso realment que és una feina millorable, però si tenim en compte els coneixements previs que (crec que) teníem totes quatre abans de començar, i amb les poques ajudes externes que hem tingut (i no és una crítica si no una realitat del sistema de treball de la UOC), estic orgullosa de la feina que hem fet totes quatre, amb malentesos inclosos.

Si he de ser autocrítica, penso que:

Agafar la dinàmica del funcionament de la wiki m’ha costat. Ara que “començo” a saber com funciona, va i acabem!!!

D’altra banda, crec que la comunicació per part meva amb les meves companyes ha estat en tot moment fluida i educada (no sé si m’equivoco; ho haurien de dir elles), tot i que a vegades reconec que he hagut de llegir els missatges “en diagonal” (maleït temps!!!).