I ARA, QUÈ?

No puc fer una cronologia dels sentiments i emocions d'aquests mesos. L'únic que puc dir, ara per ara, és que no m'imagino la vida sense estar pendent de l'espai de debat. Han sigut tantes hores...

Sóc individualista, molt (hi ha qui pensa, amb certa raó, que sóc una excèntrica; potser per edat, caràcter i experiències m'hi he tornat). La veritat és que el treball en equip -virtual- m'aterra i m'incomoda. Treballar amb desconeguts mitjançant una pantalla és perillós: o no arribes o et passes. Trobar el terme mig és difícil: no et veus les cares.

Aquests mesos hi ha hagut de tot, per part meva. Al principi m'ho vaig prendre en plan "què díver!" Però el pànic va aparèixer a l'haver de fer grups. Amb qui? Sort de la Clara, que em va fer la proposta. Va sorgir el grup.

Tema: biblioteques. Wala!! Quin tema més gros!! Val a dir que, per a mi les biblioteques eren "magatzems de llibres", un concepte antiquat. Però val, d'acord, "Biblioteques".

A partir d'aquí va ser el frenesí: Delicious (al final he acabat les descripcions, Joan), el bloc, la wiki... Tot ha anat tan "à bout de soufle" que no tinc memòria de la quantitat de coses que hem fet. Sempre un "corre-corre", deixant de banda altres assignatures, la família, els dies de festa... Només pendent de Grups de treball-->Debat, a veure quants missatges hi havia de les companyes.

He tingut moments molt dolents, com suposo que tothom. L'editor de la wiki, la penjada de pantalla... I no he tingut el suficient equilibri per a relativitzar-ho. Ha sigut com si m'hi anés la vida.

Al final, no ha sigut tan asincrònic. Més aviat a sigut una assignatura a jornada completa.

Però haig de reconèixer una cosa: l'atzar m'ha regalat unes companyes fantàstiques, "sense elles no hauria sortit".

Gràcies, noies.

Nota existencial: què faré a partir d'ara?

És una mica llarg, però val la pena veure'l sencer