VIATGE A ÍTACA

Ja es veu la llum al final del túnel. Ja queden pocs dies. Però quins dies!! Com ha dit un company de grau, "de traca i mocador"!

Vam passar uns dies com a perdudes i, de sobte, ens va entrar l'angoixa. Però no una angoixa qualsevol, si no aquella angoixa que ens va fer donar tombs sobre nosaltres mateixes. Anàvem veient els wikis d'altres grups. I ens va sobrevenir aquella cosa tan humana que és comparar. Formats, continguts, estructures. És que hi ha treballs molt bons! Felicitats a tots els grups: la feina és magnífica!

El nostre és un wiki modest, de divulgació i digne. Ens ha costat molt. Em trobat molts entrebancs, a més dels ja sabuts de format. Fins i tot, aquests entrebancs han fet trontollar el grup. N'hem sortit, amb alguna pelada al genoll. Però, amb tot, n'estem orgulloses. És un treball de 1r semestre d'UOC. Hem vingut a aprendre. Si ja ho sabéssim no estaríem estudiant.

Ara ens toca la part que jo considero més difícil: valorar el treball d'un grup. M'ho vull prendre de la manera més estricta del terme: valorar. Perquè sé el que costa construir des del no-res; hem passat pel mateix. La il·lusió, el desencís, el ressorgir, els nervis... Tot això s'ha de valorar.

I ens han de valorar.


"...Ítaca t'ha donat el bell viatge / sense ella no hauries sortit..."