VIATGE A ÍTACA

Ja es veu la llum al final del túnel. Ja queden pocs dies. Però quins dies!! Com ha dit un company de grau, "de traca i mocador"!

Vam passar uns dies com a perdudes i, de sobte, ens va entrar l'angoixa. Però no una angoixa qualsevol, si no aquella angoixa que ens va fer donar tombs sobre nosaltres mateixes. Anàvem veient els wikis d'altres grups. I ens va sobrevenir aquella cosa tan humana que és comparar. Formats, continguts, estructures. És que hi ha treballs molt bons! Felicitats a tots els grups: la feina és magnífica!

El nostre és un wiki modest, de divulgació i digne. Ens ha costat molt. Em trobat molts entrebancs, a més dels ja sabuts de format. Fins i tot, aquests entrebancs han fet trontollar el grup. N'hem sortit, amb alguna pelada al genoll. Però, amb tot, n'estem orgulloses. És un treball de 1r semestre d'UOC. Hem vingut a aprendre. Si ja ho sabéssim no estaríem estudiant.

Ara ens toca la part que jo considero més difícil: valorar el treball d'un grup. M'ho vull prendre de la manera més estricta del terme: valorar. Perquè sé el que costa construir des del no-res; hem passat pel mateix. La il·lusió, el desencís, el ressorgir, els nervis... Tot això s'ha de valorar.

I ens han de valorar.


"...Ítaca t'ha donat el bell viatge / sense ella no hauries sortit..."

ARRIBA EL MOMENT MÉS ESPERAT...

Després de la setmana més dura del projecte (i no per la feina que comportava aquesta última part), sembla que finalment estem a punt d’aconseguir-ho:

El nostre wiki està llest per mostrar al públic!!!

El cert és que relativament, i dic relativament, perquè sóc del parer que en aquesta vida tot és millorable, és qüestió del temps que pots i estàs disposat a dedicar a les coses, i, com sabíem des de bon principi, totes quatre disposem de poques hores (en aquest cas, no és qüestió de prioritats o de disposició, que hi són totes, si no d’obligacions).

Treballar en equip és dur, tots ho sabem, hi ha qui té més facilitat i qui menys; complicar-ho amb la “virtualitat” ha estat un altre repte a superar en aquest projecte.

En un principi pensava que em costaria més acostumar-me a treballar virtualment en equip, doncs un bon cafè i una rialla a vegades fan més que les interpretacions que un pugui treure d’un missatge no tant sols escrit, si no de persones que desconeixes completament, que no saps quina olor fan, quin somriure tenen ni si són més altes que tu (cosa que creia fàcil...).

I en realitat, no tant sols m’hi he acostumat, si no que s’ha convertit en un fet patològic: no sé estar sense l’ordinador engegat, sense mirar el correu i sense veure les novetats de tot el que fa referència al projecte.

Així que crec que el més neguitós per a mi ha estat l’asincronia; sóc impacient de mena. No m’ha agradat haver d’esperar a que es connectessin les meves companyes per tenir novetats en vers un suggeriment o una idea proposada, i les hores d’espera se m’han fan eternes (és una manera de parlar, tant de bo s’haguessin fet eternes!!!).

Penso realment que és una feina millorable, però si tenim en compte els coneixements previs que (crec que) teníem totes quatre abans de començar, i amb les poques ajudes externes que hem tingut (i no és una crítica si no una realitat del sistema de treball de la UOC), estic orgullosa de la feina que hem fet totes quatre, amb malentesos inclosos.

Si he de ser autocrítica, penso que:

Agafar la dinàmica del funcionament de la wiki m’ha costat. Ara que “començo” a saber com funciona, va i acabem!!!

D’altra banda, crec que la comunicació per part meva amb les meves companyes ha estat en tot moment fluida i educada (no sé si m’equivoco; ho haurien de dir elles), tot i que a vegades reconec que he hagut de llegir els missatges “en diagonal” (maleït temps!!!).

ALE-HOP!!!

Han sigut uns dies molt dolents. La màgia s'ha esvait.

Durant uns dies de gran incertesa, he estat al marge del funcionament del grup. Una barreja de "voluntat pròpia" i de "problemes tècnics".

Imagineu-vos la situació: es fan uns canvis a la wiki. No tenim còpia de seguretat. Jo miro la meva pantalla i el que veig no m'agrada. Ho comunico al grup. D'acord, es restablirà una versió anterior. Jo continuo veient una versió que no m'agrada. Les companyes insisteixen que el canvi està fet. La meva pantalla em diu que no. El meu treball, en concret, està malmès: falten fotos, el format està canviat... M'agafo un rebot del 15: "aquesta és la versió que es vol presentar? Per això he treballat tant?" Doncs vaja xufla!

Haig de presentar una PAC d'una altra assignatura i, a més, la wiki és una m... Faig silenci. Estic molt i molt enfadada. Les companyes insisteixen a dir que els canvis estan bé. La pantalla em continua dient que no. Cada vegada que em poso a "restaurar/refer" les meves pàgines m'entren ganes de plorar.

Passa alguna cosa estranya. No és normal. Per què creuen que jo deixaré les meves pàgines tan desllorigades i permetré que es presentin així? No.

Un moment d'il·luminació: faig captures de pantalla del que jo veig i les envio a l'espai de debat. Una companya fa captures de pantalla de les mateixes pàgines. El resultat no és el mateix: elles veuen la wiki correctament posada i jo veig una wiki de pena. Què és això? És clar que no ens podiem entendre de cap manera!

Problema nou: com ho faig per a acabar de retocar algunes coses que em falten a la meva pàgina? Reviso tot per a accedir a la wiki tal com és i no tal com se'm presenta: buscant enllaços, revisant l'administració de la wiki, em canvio d'ordinador... No hi ha manera. Tot està bé.

Última possibilitat: el navegador. Entro a la UOC des d'Explorer, és l'últim recurs. Bingo! Veig la llum! Allà està la wiki! Però, com és possible? Totes treballem amb Mozilla; jo he treballat tot el temps amb Mozilla. Crec que mai ho sabrem.

Ara ja em funciona la wiki, mitjançant Explorer (val a dir que li tinc molta mania a Bilgueits). Tant hi fa, el cas és que funciona i puc fer els canvis i els afegits que volia.

Danys colaterals: la dinàmica del grup ha quedat tocada. Sento -malgrat m'asseguren el contrari- que ningú se n'ha fet càrrec de la gran angoixa que he passat. Com si l'únic important fos córrer al marge del que m'estava passat. Que estavem en òrbites diferents.

Hem restablert la comunicació, ara l'idioma és el mateix, veiem el mateix. Estem al tram final de la cursa i podem fer-lo juntes. Durant uns dies el grup anava per un lloc i jo, amb una bena als ulls, anava per un altre. La màgia de les noves tecnologies: ara hi és, ara no hi és...!

Una última qüestió per a tothom qui llegeixi aquest bloc: com haguéssiu reaccionat si us hagués passat a vosaltres?

AVE FÈNIX

Un dia o altre ens havia de passar. Hem tingut un accident amb la wiki i això a repercutit en el grup.

Només puc dir que dels errors s'aprèn, que tothom té dret a equivocar-se i que tothom té dret a enfadar-se.

Ara ens toca mirar endavant, passar pàgina ..

Confio en que tot el que s'ha malmès es podrà recuperar: la wiki i el grup.

Cada una de nosaltres ja sap en que hem fallat (que si les còpies de seguretat, que si no havíem consensuat els canvis, el silenci insoportable...)

Noies som fortes com el nostre nom indica som 4x4 i totes som importants per portar a bon terme aquest projecte.

Una petició intentem no perdre el nord quan surgeix un problema que ens queden pocs dies i molta feina.

Seguiremos!!

ESTIC TRISTA

Estic com paralitzada. Els últims esdeveniments m'han deixat tan abatuda que no sé si podré fer una valoració tal i com fins ara l'havia fet.

Els malentesos són normals en tota relació de treball i molt més si aquesta relació és a distància i virtual. Fins ara tenia la sensació que tot estava controlat, que tot sortia i que cap cosa ens faria caure.

Avui he passat un dia extrany. D'entre tots els meus defectes destaquen dues virtuts i són la tolerància i el respecte que sento per la feina de les meves companyes. Però avui ha estat un dia trist.

Crec que en aquest punt en què ens trobem, finalitzant una assignatura que semblava controlada i disfrutada, hem fet una aturada i encara no sé per què. Entenc que ens podem molestar per comentaris o diferents maneres de fer, però estic segura que totes quatre hem volgut el millor per al grup. No podem pensar en deixar ara tot aquest treball, em nego a creure que tantes hores per part de totes es quedin en un no res.

Escoltem una vegada més la cançó del Macaco i tirem endavant,  perquè mereixem la tranquil.litat d'haver fet la feina ben feta.

NO VULL QUE S'ACABI!!!

Qui m'ho havia de dir! No vull que això s'acabi; us trobaré molt a faltar!

Només em queda la PAC final de TIC i una PS per acabar el curs.

Tot a punt pel final i, com una nena, amb aquell "run-run" a l'estómac per les ganes de començar de nou!

M'he acostumat a apurar tant el temps de la meva vida, que no sé què fer amb ell... He afilat tots els llapis de casa! Pur avorriment!

M'hagués agradat que entreguéssim la PAC3 coneixent els resultats i els comentaris de la PAC2, doncs possiblement hauriem canviat coses de la wiki, però què hi farem: ja ens van dir a la xerrada de presentació de la UOC: "Murphy existe", i, com no, el grup 4x4 l'havíem de conéixer: Ha estat un plaer!

Fora d'aquest contratemps i d'algun que altre "atac d'histèria" comunitari gràcies al reanomenat Cutreeditor , la PAC3 ha anat fluint, i, la veritat, tenint en compte la impossibilitat de millorar l'edició del disseny, crec que fa força goig!

4x4: si seguim com fins ara, sopar de closca! ("cargolins", no us penseu...)

CALMA TOTAL

Després d'uns dies de bogeria amb l'edició de la wiki, calma total...

Sempre ens passa; posem tanta energia en tot el que fem que després d'un lliurament passem dos dies amb una calma impròpia del funcionament del nostre grup.

Ha estat un treball força dur i no només per donar coherència a tota la informació recollida, més bé pels esforços debades que hem patit amb l'editor de la wiki. És molt frustrant quan  passes més de 12 hores per donar forma a un document i al final t'has de resignar a allò que vol l'editor...

Malgrat això, hem fet un bon treball pel que fa a la selecció de la informació i la sintetització de totes les idees. També hem posat molta cura amb la redacció tenint en compte que el plagi sobrevola tots els treballs fet a través d'internet.

Del grup he de dir, com cada setmana, que estic molt contenta amb les meves companyes, que som unes "currantes". Que quan no tira una ho fa l'altra, i quan es tracta de parar i agafar-se uns moments de relax, com és el cas després dels lliuraments, ens respectem.

Ànims, companyes!!!

Ja veig més a prop l'escapada que farem a menjar-nos el pernil de la Trinitat!!!

Jo poso el ví.