ESTIC TRISTA

Estic com paralitzada. Els últims esdeveniments m'han deixat tan abatuda que no sé si podré fer una valoració tal i com fins ara l'havia fet.

Els malentesos són normals en tota relació de treball i molt més si aquesta relació és a distància i virtual. Fins ara tenia la sensació que tot estava controlat, que tot sortia i que cap cosa ens faria caure.

Avui he passat un dia extrany. D'entre tots els meus defectes destaquen dues virtuts i són la tolerància i el respecte que sento per la feina de les meves companyes. Però avui ha estat un dia trist.

Crec que en aquest punt en què ens trobem, finalitzant una assignatura que semblava controlada i disfrutada, hem fet una aturada i encara no sé per què. Entenc que ens podem molestar per comentaris o diferents maneres de fer, però estic segura que totes quatre hem volgut el millor per al grup. No podem pensar en deixar ara tot aquest treball, em nego a creure que tantes hores per part de totes es quedin en un no res.

Escoltem una vegada més la cançó del Macaco i tirem endavant,  perquè mereixem la tranquil.litat d'haver fet la feina ben feta.