Ara sí que anem cap al final de l'assignatura.Aquesta última part em fa molt de respecte. Valorar la feina dels companys no és fàcil. Són moltes hores de treball que hem passat, i tots i cadascú de nosaltres es mereix almenys el reconeixement de tant esforç. Crec que aquest punt el tindré molt en compte a l'hora de fer la valoració del grup que m'ha assignat el Joan. En cada grup hi ha darrere moltes hores de treball i il.lusió. Uns treballs seran més correctes que altres en quant a continguts o format, però penso que s'ha de tenir tot en compte, no només el resultat visual.
Quina setmaneta, o millor dit, quin cap de setmana.
Els problemes tècnics ens han fet encallar amb la feina que ja donàvem per acabada. Encara que la situació semblava dramàtica, vam treure forces i vam complir amb el que ens havíem fixat a la planificació del projecte.
Nosaltres vam posar molta il.lusió i ganes de fer-ho bé, l'editor ens va posar molts maldecaps. Però companyes, ara ja està, ens toca defensar el nostre modest però molt digne treball.
I per continuar amb la frase que ens ha deixat l'Anna, aquí teniu...
M'encanta aquest vídeo! El trobo molt apropiat, potser perquè transmet l'ansietat i l'angoixa que se sent quan se surt a l'escenari, quan no hi ha marxa enrere.
ResponEliminaQuè gran, Freddy Mercury!!
El meu ídol i també el de la Claudia. De vegades penso que l'esperit del Mercury viu a la meva filla.
ResponEliminaA mí també m'encanta aquest vídeo
ResponElimina