
Aquesta última part em fa molt de respecte. Valorar la feina dels companys no és fàcil. Són moltes hores de treball que hem passat, i tots i cadascú de nosaltres es mereix almenys el reconeixement de tant esforç. Crec que aquest punt el tindré molt en compte a l'hora de fer la valoració del grup que m'ha assignat el Joan. En cada grup hi ha darrere moltes hores de treball i il.lusió. Uns treballs seran més correctes que altres en quant a continguts o format, però penso que s'ha de tenir tot en compte, no només el resultat visual.
Quina setmaneta, o millor dit, quin cap de setmana.
Els problemes tècnics ens han fet encallar amb la feina que ja donàvem per acabada. Encara que la situació semblava dramàtica, vam treure forces i vam complir amb el que ens havíem fixat a la planificació del projecte.
Nosaltres vam posar molta il.lusió i ganes de fer-ho bé, l'editor ens va posar molts maldecaps. Però companyes, ara ja està, ens toca defensar el nostre modest però molt digne treball.
I per continuar amb la frase que ens ha deixat l'Anna, aquí teniu...
M'encanta aquest vídeo! El trobo molt apropiat, potser perquè transmet l'ansietat i l'angoixa que se sent quan se surt a l'escenari, quan no hi ha marxa enrere.
ResponEliminaQuè gran, Freddy Mercury!!
El meu ídol i també el de la Claudia. De vegades penso que l'esperit del Mercury viu a la meva filla.
ResponEliminaA mí també m'encanta aquest vídeo
ResponElimina