I ARA, QUÈ?

No puc fer una cronologia dels sentiments i emocions d'aquests mesos. L'únic que puc dir, ara per ara, és que no m'imagino la vida sense estar pendent de l'espai de debat. Han sigut tantes hores...

Sóc individualista, molt (hi ha qui pensa, amb certa raó, que sóc una excèntrica; potser per edat, caràcter i experiències m'hi he tornat). La veritat és que el treball en equip -virtual- m'aterra i m'incomoda. Treballar amb desconeguts mitjançant una pantalla és perillós: o no arribes o et passes. Trobar el terme mig és difícil: no et veus les cares.

Aquests mesos hi ha hagut de tot, per part meva. Al principi m'ho vaig prendre en plan "què díver!" Però el pànic va aparèixer a l'haver de fer grups. Amb qui? Sort de la Clara, que em va fer la proposta. Va sorgir el grup.

Tema: biblioteques. Wala!! Quin tema més gros!! Val a dir que, per a mi les biblioteques eren "magatzems de llibres", un concepte antiquat. Però val, d'acord, "Biblioteques".

A partir d'aquí va ser el frenesí: Delicious (al final he acabat les descripcions, Joan), el bloc, la wiki... Tot ha anat tan "à bout de soufle" que no tinc memòria de la quantitat de coses que hem fet. Sempre un "corre-corre", deixant de banda altres assignatures, la família, els dies de festa... Només pendent de Grups de treball-->Debat, a veure quants missatges hi havia de les companyes.

He tingut moments molt dolents, com suposo que tothom. L'editor de la wiki, la penjada de pantalla... I no he tingut el suficient equilibri per a relativitzar-ho. Ha sigut com si m'hi anés la vida.

Al final, no ha sigut tan asincrònic. Més aviat a sigut una assignatura a jornada completa.

Però haig de reconèixer una cosa: l'atzar m'ha regalat unes companyes fantàstiques, "sense elles no hauria sortit".

Gràcies, noies.

Nota existencial: què faré a partir d'ara?

És una mica llarg, però val la pena veure'l sencer

CRONOLOGIA DE L’EXPERIÈNCIA CTIC SEGONS SÒNIA (en singular)

Febrer de 2011

Em decideixo i matriculo a la UOC, sense saber ben bé a on m’estic ficant, cap a on em portarà ni el que m’implicarà. Prudentment, només em matriculo de dues assignatures: CTIC i Introducció a la Informació i la documentació.

Març de 2011 – PAC1

L’última intervenció al debat de la PAC1, és la meva (no cal dir res més...). Em sento superada per complet: no dono l’abast per llegir la quantitat de missatges del debat, del fòrum, de la bústia personal, del tauler... “Què és tot això??? On m’he ficat???”. Vinga a llegir material, vinga a imprimir...

...cerques a Internet, Deli..què?, marcadors socials, etiquetatge social, fer un equip de treball virtual,...

El 23 de març rebo l’oferiment de formar grup per part de la Clara... a les tres hores d’aquest oferiment, s’afegeix la Trini. L’última “adquisició”, l’Anna, apareix el dia 24 de març (què llarg es va fer aquest dia!): Ja tenim grup! Primera prova, SUPERADA!

Se'm feia tot una muntanya: la falta de costum en la comunicació virtual, la planificació temporal d'un projecte que no sabia ni per on començar (com pretenies Joan que el planifiquéssim???), noves eines, nous reptes, converses sense veu, i més converses sense veu...

i gairebé sense adonar-nos, el 30 de març, presentem la PAC 1. Comença a anar tot rodat... sembla que això és més factible del que pensava en un principi...

Abril de 2011 – PAC2

Comença la PAC2: resumint molt, estem parlant de l’estructura de la wiki i de la creació del nostre bloc... (gràcies Clara per la iniciativa...)

En aquesta fase, la veritat és que ens varem posar ràpidament d’acord en tot. Tot i les presses d’última hora (que crec que són inevitables en qualsevol treball grupal, virtual o no) vist amb perspectiva, la recordo grata, amena i no gaire estressant (repeteixo que vist amb perspectiva; en el seu moment, tot em va semblar estressant, segurament perquè no sabia el que ens venia a sobre...)

Queda entregada el 27 d’abril.

Maig de 2011 – PAC3

Apa, som-hi , que ja anem per la PAC3!!

De repent surt el “bolet” del mapa conceptual: més coses???. Ràpid de controlar.

Primer esborrany de la wiki: contingut, contingut i més contingut. Aquí si que... lenta, lenta com una tortuga: tot em sembla digne d’anomenar al projecte, però m’aterra el plagi... He de reconèixer que em supera el tema del contingut: el fet d’haver treballat sempre en un àmbit que no te res a veure amb les biblioteques em fa sentir insegura, doncs desconec completament aquest món. Per sort, dues de les companyes treballen en biblioteques i la tercera ha estudiat Arxivística i Documentació i ha fet un postgrau en Gestió Cultural (tinc tot el recolzament necessari que em manca en aquest sentit...)

...i seguim amb el nostre bloc, la vàlvula d’escapament on desfogar-nos de les angoixes, dubtes i “cabrejos”. Entreguem el 20 de maig, després de moments d’autèntica angoixa, dubtes i “cabrejos” (gràcies bloc...)

Juny de 2011 - PF

Finalment, tanquem la wiki (no perquè estigui acabada: sóc del parer que un projecte no té fi; sempre es pot modificar i/o millorar, però hi ha “data d’entrega”!).

Presentació en societat: la wiki es fa pública. Pànic escènic. Ja està: no es pot fer res més. Les valoracions dels companys han estat força benèvoles. Tots sabem el que costa fer una wiki.

I avui, hem penjat la nostra defensa. Ja està! Pot ser que ja estigui? Ja s’ha acabat? No sé pas què faré aquest estiu... Obriré i tancaré la UOC en espera de missatges... (després de 1880 missatges, com m'he de desintoxicar??)

Bones vacances a tots!

AIXÒ S'ACABA!

Han estat uns mesos de molt de treball i moltes angoixes. Però, he de reconéixer que també d'alegries.

Particularment, crec que he assolit els objectius que des de l'assignatura se'ns va demanar. M'ha agradat molt  treballar amb unes eines desconegudes en el meu cas i poder-les aplicar al meu treball a la biblioteca. He gaudit de l'adquisició de nous coneixements i sobretot de saber-los utlitzar.

Abans de començar el semestre no havia sentit a parlar mai d'una wiki, ara ja sé com funciona i per a què la puc fer servir. Les qüestions amb l'editor, a banda de ser molt empipadores al seu moment, no crec que passin de ser més que això, petits problemes que ens sorgiran a la feina constantment i amb els que haurem de conviure. No els vull donar més importància, ja vam patir prou.

Del treball en grup, he aprés a tenir molta paciència i a controlar els meus rampells. He patit en determinats moments de l'aventura però, vull quedar-me amb la part positiva i enriquidora d'aquest grup. El respecte i l'educació, en tots els seus sentits, estic convençuda, l'he sabut aplicar i mostrar.

Vull felicitar les meves companyes pel seu treball i vull agrair la seva comprensió i respecte mostrats en moments d'incertesa que hem patit.

Jo em quedo amb el crit de guerra de l'Anna: Endavant 4x4! i amb el "Seguiremos".

Ha estat un plaer, fins una altra vegada!

Clara Cervera

VALORACIÓ FINAL

Hem arribat al final del camí, qui ho havia de dir oi que passaria tan ràpid.

Quan vaig començar aquesta assignatura el passat més de març tenia molt curiositat per veure de que es podia tractar i una certa angoixa, seria capaç de portar el ritme, podria assimilar tots els coneixements, era realment necessari començar amb una assignatura basada en el treball grupal?

Ha estat un procés llarg tot i que en realitat tinc la sensació que tot ha passat a una velocitat vertiginosa, sort que l'assignatura és en grup aprenem tant dels companys...

He descobert molts recursos alguns ja em sonaven com el Delicious i altres com la wiki eren complerts desconeguts (de la wikipedia no passava).

Crec que tret d'algun entrebanc tècnic en el cas del meu grup força greu ha estat una experiència molt enriquidora i satisfactòria.

He trobat a faltar més orientacions per fer una planificació adequada, es difícil fer una planificació acurada quan no tens clar quan de temps et pot ocupar una tasca.

El meu infern particular l'editor de la wiki que ha tingut vida pròpia i que ha fet en molts moments el que ha volgut fins el punt de no poder rectificar un estil de lletra malgrat els múltiples intents.

Una petició si les eines que hem de fer servir no funcionen bé amb qualsevol navegador cal deixar clar que és imprescindible utilitzar el navegador adequat.

Una reflexió, tot i que a nivell particular estic encantada amb l'acompanyament del Joan crec que les valoracions són essencials per corregir errades i que hagués estat molt interessant rebre la valoració de la PAC3 abans d'enllestir la PAC4.

Per últim, un agraïment infinit cap a la Clara, la Sònia i la Trinitat per l'esforç realitzat, pel treball ben fet però sobretot per l'acompanyament del dia a dia per les hores i hores al teclat, pels gairebé 2000 missatges de l'àrea de debat, per les bromes, per les risses, per les preocupacions compartides, per tot.

Sense vosaltres res hagués sigut el mateix.

AND THE WINNER IS…

Arribat aquest moment i vist el que hi ha, no em queda altra cosa a dir que, sincerament, som tots molt bons: hi ha unes wikis estupendes, n’hi ha de magnífiques, i n’hi ha directament de professionals.

Sé que es repetir-me, però és cert que si al mes de febrer m‘arriben a dir el que seriem capaces de fer, no m’ho hagués cregut.

Segueixo pensant que tot és millorable (i ara parlo de la nostra wiki), però estic molt i molt orgullosa del resultat, fruit dels nostres esforços, baralles, insomni i esgotament físic i psíquic.

Les “crítiques” han començat, però cert és que tots sabem el que ens ha costat fer aquesta feina, doncs tots hem passat pel mateix tràngol. En aquest aspecte, serem objectius. No és sa criticar sense saber què és el que es critica: no es pot fer crítica d’un quadre si mai has intentat pintar-ne un, ni pots criticar un àpat quan mai t’has posat a cuinar...

Ara només resta esperar per una banda i valorar d’altra.

I AL FINAL DEL CAMÍ LA LLUM

Ara sí que anem cap al final de l'assignatura.

Aquesta última part em fa molt de respecte. Valorar la feina dels companys no és fàcil. Són moltes hores de treball que hem passat, i  tots i cadascú de nosaltres es mereix almenys el reconeixement de tant esforç. Crec que aquest punt el tindré molt en compte a l'hora de fer la valoració del grup que m'ha assignat el Joan. En cada grup hi ha darrere moltes hores de treball i il.lusió. Uns treballs seran més correctes que altres en quant a continguts o format, però penso que s'ha de tenir tot en compte, no només el resultat visual.

Quina setmaneta, o millor dit, quin cap de setmana.

Els problemes tècnics ens han fet encallar amb la feina que ja donàvem per acabada. Encara que la situació semblava dramàtica, vam treure forces i vam  complir amb el que ens havíem fixat a la planificació del projecte.

Nosaltres vam posar molta il.lusió i ganes de fer-ho bé, l'editor ens va posar molts maldecaps. Però companyes, ara ja està, ens toca defensar el nostre modest però molt digne treball.

I per continuar amb la frase que ens ha deixat l'Anna, aquí teniu...

POR ESCÈNICA

Entrem en la fase de divulgació de la nostra wiki. Ja esta ja l'hem publicat ara falta esperar la valoració dels companys.

És una mica com quan fas una obra de teatre i et trobes a d'alt de l'escenari , estas nerviós i també il·lusionat... agradarà, no agradarà.

Han estat molts dies de treball, moltes setmanes d'elaboració de continguts i ara toca esperar.

Estic d'acord en que hem fet una wiki modesta però crec que hem fet una feina molt digna , millorable segur sobretot a nivell estètic i de navegació però hem pencat molt i estic orgullosa del resultat.

Ara toca reflexionar primer sobre la feina feta pels altres grups i després sobre la pròpia feina del nostre grup.

Ens hem refet dels entrebancs dels últims dies i hem crescut com a grup.

Endavant grup 4x4, The show must go on!

VIATGE A ÍTACA

Ja es veu la llum al final del túnel. Ja queden pocs dies. Però quins dies!! Com ha dit un company de grau, "de traca i mocador"!

Vam passar uns dies com a perdudes i, de sobte, ens va entrar l'angoixa. Però no una angoixa qualsevol, si no aquella angoixa que ens va fer donar tombs sobre nosaltres mateixes. Anàvem veient els wikis d'altres grups. I ens va sobrevenir aquella cosa tan humana que és comparar. Formats, continguts, estructures. És que hi ha treballs molt bons! Felicitats a tots els grups: la feina és magnífica!

El nostre és un wiki modest, de divulgació i digne. Ens ha costat molt. Em trobat molts entrebancs, a més dels ja sabuts de format. Fins i tot, aquests entrebancs han fet trontollar el grup. N'hem sortit, amb alguna pelada al genoll. Però, amb tot, n'estem orgulloses. És un treball de 1r semestre d'UOC. Hem vingut a aprendre. Si ja ho sabéssim no estaríem estudiant.

Ara ens toca la part que jo considero més difícil: valorar el treball d'un grup. M'ho vull prendre de la manera més estricta del terme: valorar. Perquè sé el que costa construir des del no-res; hem passat pel mateix. La il·lusió, el desencís, el ressorgir, els nervis... Tot això s'ha de valorar.

I ens han de valorar.


"...Ítaca t'ha donat el bell viatge / sense ella no hauries sortit..."

ARRIBA EL MOMENT MÉS ESPERAT...

Després de la setmana més dura del projecte (i no per la feina que comportava aquesta última part), sembla que finalment estem a punt d’aconseguir-ho:

El nostre wiki està llest per mostrar al públic!!!

El cert és que relativament, i dic relativament, perquè sóc del parer que en aquesta vida tot és millorable, és qüestió del temps que pots i estàs disposat a dedicar a les coses, i, com sabíem des de bon principi, totes quatre disposem de poques hores (en aquest cas, no és qüestió de prioritats o de disposició, que hi són totes, si no d’obligacions).

Treballar en equip és dur, tots ho sabem, hi ha qui té més facilitat i qui menys; complicar-ho amb la “virtualitat” ha estat un altre repte a superar en aquest projecte.

En un principi pensava que em costaria més acostumar-me a treballar virtualment en equip, doncs un bon cafè i una rialla a vegades fan més que les interpretacions que un pugui treure d’un missatge no tant sols escrit, si no de persones que desconeixes completament, que no saps quina olor fan, quin somriure tenen ni si són més altes que tu (cosa que creia fàcil...).

I en realitat, no tant sols m’hi he acostumat, si no que s’ha convertit en un fet patològic: no sé estar sense l’ordinador engegat, sense mirar el correu i sense veure les novetats de tot el que fa referència al projecte.

Així que crec que el més neguitós per a mi ha estat l’asincronia; sóc impacient de mena. No m’ha agradat haver d’esperar a que es connectessin les meves companyes per tenir novetats en vers un suggeriment o una idea proposada, i les hores d’espera se m’han fan eternes (és una manera de parlar, tant de bo s’haguessin fet eternes!!!).

Penso realment que és una feina millorable, però si tenim en compte els coneixements previs que (crec que) teníem totes quatre abans de començar, i amb les poques ajudes externes que hem tingut (i no és una crítica si no una realitat del sistema de treball de la UOC), estic orgullosa de la feina que hem fet totes quatre, amb malentesos inclosos.

Si he de ser autocrítica, penso que:

Agafar la dinàmica del funcionament de la wiki m’ha costat. Ara que “començo” a saber com funciona, va i acabem!!!

D’altra banda, crec que la comunicació per part meva amb les meves companyes ha estat en tot moment fluida i educada (no sé si m’equivoco; ho haurien de dir elles), tot i que a vegades reconec que he hagut de llegir els missatges “en diagonal” (maleït temps!!!).

ALE-HOP!!!

Han sigut uns dies molt dolents. La màgia s'ha esvait.

Durant uns dies de gran incertesa, he estat al marge del funcionament del grup. Una barreja de "voluntat pròpia" i de "problemes tècnics".

Imagineu-vos la situació: es fan uns canvis a la wiki. No tenim còpia de seguretat. Jo miro la meva pantalla i el que veig no m'agrada. Ho comunico al grup. D'acord, es restablirà una versió anterior. Jo continuo veient una versió que no m'agrada. Les companyes insisteixen que el canvi està fet. La meva pantalla em diu que no. El meu treball, en concret, està malmès: falten fotos, el format està canviat... M'agafo un rebot del 15: "aquesta és la versió que es vol presentar? Per això he treballat tant?" Doncs vaja xufla!

Haig de presentar una PAC d'una altra assignatura i, a més, la wiki és una m... Faig silenci. Estic molt i molt enfadada. Les companyes insisteixen a dir que els canvis estan bé. La pantalla em continua dient que no. Cada vegada que em poso a "restaurar/refer" les meves pàgines m'entren ganes de plorar.

Passa alguna cosa estranya. No és normal. Per què creuen que jo deixaré les meves pàgines tan desllorigades i permetré que es presentin així? No.

Un moment d'il·luminació: faig captures de pantalla del que jo veig i les envio a l'espai de debat. Una companya fa captures de pantalla de les mateixes pàgines. El resultat no és el mateix: elles veuen la wiki correctament posada i jo veig una wiki de pena. Què és això? És clar que no ens podiem entendre de cap manera!

Problema nou: com ho faig per a acabar de retocar algunes coses que em falten a la meva pàgina? Reviso tot per a accedir a la wiki tal com és i no tal com se'm presenta: buscant enllaços, revisant l'administració de la wiki, em canvio d'ordinador... No hi ha manera. Tot està bé.

Última possibilitat: el navegador. Entro a la UOC des d'Explorer, és l'últim recurs. Bingo! Veig la llum! Allà està la wiki! Però, com és possible? Totes treballem amb Mozilla; jo he treballat tot el temps amb Mozilla. Crec que mai ho sabrem.

Ara ja em funciona la wiki, mitjançant Explorer (val a dir que li tinc molta mania a Bilgueits). Tant hi fa, el cas és que funciona i puc fer els canvis i els afegits que volia.

Danys colaterals: la dinàmica del grup ha quedat tocada. Sento -malgrat m'asseguren el contrari- que ningú se n'ha fet càrrec de la gran angoixa que he passat. Com si l'únic important fos córrer al marge del que m'estava passat. Que estavem en òrbites diferents.

Hem restablert la comunicació, ara l'idioma és el mateix, veiem el mateix. Estem al tram final de la cursa i podem fer-lo juntes. Durant uns dies el grup anava per un lloc i jo, amb una bena als ulls, anava per un altre. La màgia de les noves tecnologies: ara hi és, ara no hi és...!

Una última qüestió per a tothom qui llegeixi aquest bloc: com haguéssiu reaccionat si us hagués passat a vosaltres?

AVE FÈNIX

Un dia o altre ens havia de passar. Hem tingut un accident amb la wiki i això a repercutit en el grup.

Només puc dir que dels errors s'aprèn, que tothom té dret a equivocar-se i que tothom té dret a enfadar-se.

Ara ens toca mirar endavant, passar pàgina ..

Confio en que tot el que s'ha malmès es podrà recuperar: la wiki i el grup.

Cada una de nosaltres ja sap en que hem fallat (que si les còpies de seguretat, que si no havíem consensuat els canvis, el silenci insoportable...)

Noies som fortes com el nostre nom indica som 4x4 i totes som importants per portar a bon terme aquest projecte.

Una petició intentem no perdre el nord quan surgeix un problema que ens queden pocs dies i molta feina.

Seguiremos!!

ESTIC TRISTA

Estic com paralitzada. Els últims esdeveniments m'han deixat tan abatuda que no sé si podré fer una valoració tal i com fins ara l'havia fet.

Els malentesos són normals en tota relació de treball i molt més si aquesta relació és a distància i virtual. Fins ara tenia la sensació que tot estava controlat, que tot sortia i que cap cosa ens faria caure.

Avui he passat un dia extrany. D'entre tots els meus defectes destaquen dues virtuts i són la tolerància i el respecte que sento per la feina de les meves companyes. Però avui ha estat un dia trist.

Crec que en aquest punt en què ens trobem, finalitzant una assignatura que semblava controlada i disfrutada, hem fet una aturada i encara no sé per què. Entenc que ens podem molestar per comentaris o diferents maneres de fer, però estic segura que totes quatre hem volgut el millor per al grup. No podem pensar en deixar ara tot aquest treball, em nego a creure que tantes hores per part de totes es quedin en un no res.

Escoltem una vegada més la cançó del Macaco i tirem endavant,  perquè mereixem la tranquil.litat d'haver fet la feina ben feta.

NO VULL QUE S'ACABI!!!

Qui m'ho havia de dir! No vull que això s'acabi; us trobaré molt a faltar!

Només em queda la PAC final de TIC i una PS per acabar el curs.

Tot a punt pel final i, com una nena, amb aquell "run-run" a l'estómac per les ganes de començar de nou!

M'he acostumat a apurar tant el temps de la meva vida, que no sé què fer amb ell... He afilat tots els llapis de casa! Pur avorriment!

M'hagués agradat que entreguéssim la PAC3 coneixent els resultats i els comentaris de la PAC2, doncs possiblement hauriem canviat coses de la wiki, però què hi farem: ja ens van dir a la xerrada de presentació de la UOC: "Murphy existe", i, com no, el grup 4x4 l'havíem de conéixer: Ha estat un plaer!

Fora d'aquest contratemps i d'algun que altre "atac d'histèria" comunitari gràcies al reanomenat Cutreeditor , la PAC3 ha anat fluint, i, la veritat, tenint en compte la impossibilitat de millorar l'edició del disseny, crec que fa força goig!

4x4: si seguim com fins ara, sopar de closca! ("cargolins", no us penseu...)

CALMA TOTAL

Després d'uns dies de bogeria amb l'edició de la wiki, calma total...

Sempre ens passa; posem tanta energia en tot el que fem que després d'un lliurament passem dos dies amb una calma impròpia del funcionament del nostre grup.

Ha estat un treball força dur i no només per donar coherència a tota la informació recollida, més bé pels esforços debades que hem patit amb l'editor de la wiki. És molt frustrant quan  passes més de 12 hores per donar forma a un document i al final t'has de resignar a allò que vol l'editor...

Malgrat això, hem fet un bon treball pel que fa a la selecció de la informació i la sintetització de totes les idees. També hem posat molta cura amb la redacció tenint en compte que el plagi sobrevola tots els treballs fet a través d'internet.

Del grup he de dir, com cada setmana, que estic molt contenta amb les meves companyes, que som unes "currantes". Que quan no tira una ho fa l'altra, i quan es tracta de parar i agafar-se uns moments de relax, com és el cas després dels lliuraments, ens respectem.

Ànims, companyes!!!

Ja veig més a prop l'escapada que farem a menjar-nos el pernil de la Trinitat!!!

Jo poso el ví.

VERTIGEN!!

Per mi cada PAC ha estat com muntar en una muntanya russa. Unes vegades sembla que la pujada és fa molt lenta i costa molt i de cop i volta arribes a un punt en el que agafes velocitat i baixes de cop a un ritme que et provoca vertigen.

Cal dir però que en aquesta pac aquesta sensació ha estat especialment forta. Durant dies o inclús setmanes tot anava molt a poc a poc, tot el temps fent cerques i llegint documents, no hi havia manera d'escriure quatre ratlles de forma coherent... i de cop i volta tot s'accelera comences a escriure i ja no pots parar, busques vídeos, enllaços, tic-tac el temps s'acaba i tot va molt ràpid i de sobte no saps ni com ja has arribat al final.

Buff! ara estic esgotada psíquicament i també físicament.

Crec en hem fet una gran feina ha costat i en algun moment ha estat una bogeria però el resultat final ha valgut la pena.

El lema del grup que ara té música gràcies a la Clara és SEGUIREMOS que en algun moment ha estat com un crit de guerra. Gràcies noies!

Encara ens queda feina però ara ja veiem el final del camí, crec que haurem d'estar especialment atentes a la planificació i esforçar-nos per arribar a temps al lliurament però segur que ho aconseguirem.

Endavant grup 4x4!

DESCOMPRESSIÓ

Després d'uns dies de molt estrés per entregar la PAC ens hem près un respir. Breu. Perquè el que ens ve a sobre...

Jo, personalment, he passat uns dies molt desesperants: el cutreditor altra vegada.

És que no ho entenc! Com pot ser que una eina, en principi complexa, com és una wiki falli per la part més fàcil? He arribat a l'extrem de fer canvis en una paraula, guardar-ho, sortir de la wiki, tornar a entrar...i que no hagi fet els canvis. Vaig arribar a la dimissió com a editora: no es pot lluitar contra els elements.

Però torno a estar aquí, a l'espera d'instruccions per a la Pràctica Final. Trobo a faltar l'adrenalina, aquesta substància tan addictiva. Massa temps sense la dosi.

A banda de les dificultats que m'he trobat amb el cutreditor (al qual penso véncer), la resta d'aspectes han sigut positius: quines troballes!! És que em falta el temps per a meravellar-me de les coses que es fan, que es publiquen, que es debaten. Penso que m'ha tocat viure un temps fantàstic, amb accés fàcil a tot el coneixement. I el tinc a la meva disposició. Però, a més -i crec que és un dels objectius d'aquesta assignatura-, puc reelaborar-lo, compartir-lo i difondre'l. L'univers 2.0 tot just comença.

En l'aspecte de funcionament com a grup crec que hem trobat la "nostra" manera de treballar. Potser és una mica informal, però a mi m'agrada. Hem arribat a una compenetració molt interessant: més de 1200 missatges al nostre espai de debat ho avalen. Aquests dies, després d'entregar la PAC, que ha baixat una miqueta el fluxe de missatges, són "rarets"; ens falta alguna cosa. No canviaria el funcionament del grup. És més, crec que les membres d'aquest grup hem passat la ratlla de considerar-nos companyes a considerar-nos col·legues.

Espero amb ànsia la darrera dosi d'adrenalina. I compartir el pernil.

"GALLINA DE PIEL"

No té res a veure ni amb TIC ni amb biblioteques, però el vull compartir amb tothom que tingui fills i/o una mica de cor.

Reflexionem. Cada dia compta.

"SEGUIREMOS"

Aquestes setmanes de treball de l'edició de la wiki han estat força productives.  

És cert que hem treballat en silenci, cadascuna concentrada en la seva part de l'activitat, però també molt participatives ajudant les companyes en moments d'incertesa.

Ha estat una altra manera de treballar en grup, acostumades com estem a debatre contínuament. Però, també hem pogut constatar que malgrat el silenci causat per la búsqueda d'informació i el gran esforç realitzat per poder condensar en poques línies tot el que hem anat trobant, l'equip treballa de manera conjunta.

Com sempre he dit, per a mi ha estat molt important el suport i la paciència mostrats per les meves companyes en aquesta aventura que està a punt d'acabar.

No ha estat fàcil la tasca de redactar els continguts, hi havia moltes coses a dir però s'havia de fer amb concreció. Penso què és la part més empipadora d'aquesta activitat  i que finalment sembla hem agafat el bon camí.

Encara de vegades, tinc la sensació que anem una mica perdudes però, confio plenament en la resposta del grup i sé que el treball tirarà endavant.

L'únic moment que he pensat que això se'ns complicava ha estat al moment d'editar la wiki. L'editor m'ha posat dels nervis, per més que jo li donava ordres ell feia el que volia. Totes ens hem barallat amb ell de valent.

I ara per a les meves companyes, que s'ho mereixen, l'últim missatge per avui:

LA RECTA FINAL

La wiki avança a poc a poc cap a la que serà la seva forma definitiva, semblava impossible i ara ja és gairebé una realitat.

Hem passat unes setmanes molt intenses llegint i decidint quina informació ens serviria i quina no per elaborar els nostres apartats.

Al contrari que la Sònia jo crec que hem estat molt centrades en el nostre treball i que això gairebé no ens ha deixat temps per anar mirant el que feia la resta del grup, ara que anem enllestint és quan realment estem treballant de forma més cooperativa.

Estic completament d'acord amb la Trinitat que en aquest grup tothom compleix una funció i cada membre és imprescindible per mantenir l'equilibri i l'harmonia del grup. El millor del treball en grup la bona sintonia i el companyerisme.

Noies! Ens toca apretar els dies que ens queden encara hem de polir el mapa conceptual, la planificació que l'hem rectificat al llarg del semestre, enllestir la feina que queda a la wiki i fer una última revisió al projecte.

Endavant grup 4x4!

SPRINT

Ja veiem el final.

Malgrat que encara queden coses i dies ja comencem a veure'ns les orelles.

El meu gran problema, la infoxicació, començo a controlar-lo. Quanta informació!! I després, a l'hora de processar-la i plasmar-la queda reduïda a res, tres línies...

M'angoixa no estar a l'alçada del treball de les meves companyes. Dues d'elles són expertes en el tema i l'altra és experta en tot. Miro les seves pàgines i estan tan ben estructurades i tan clares.. La meva queda com una mica nyicris, de la señorita Pepis. Espero millorar-la en aquests dies que queden.

No vaig parlar en el darrer post de les meves companyes. Va ser una omissió molt descortès. Quines grans persones!! La Clara estira, l'Anna centra i la Sònia condensa. (Ostres! M'ha sortit com la retransmissió d'un partit de futbol; però aquesta és la meva percepció). Em tenen una paciència...

No sé què hagués passat amb uns altres companys, però he tingut molta sort de tenir aquestes: em suporten totes les anades d'olla i, especialment, la meva manca de rigor. Càlidament em corregeixen.

Ara, que falli el menys possible el cutreditor

ÚLTIMA ENTRADA PAC3

...Una entrada més i s'acaba la PAC3...

La veritat és que aquesta PAC3 a nivell grupal ha estat la més "descafeinada" fins al moment. Hem anat fent sense parar, però "en silenci".

Cadascuna ha anat introduint el seu parer en cada apartat de la wiki, tot i tenir-ne un específicament assignat.

M'ha preocupat molt el correu d'en Joan sobre el plagi. Davant la desconeixença del tema "biblioteques", és inevitable cercar informació a la xarxa. Discernir entre què és plagi i què no ho és, em costa... Digueu-me ignorant...

Segons el Diccionari de la "Real Academia Española",

Plagio: Acción y efecto de plagiar (copiar obras ajenas).

Plagiar: Copiar en lo sustancial obras ajenas, dándolas como propias.

Per si de cas, aquí teniu un enllaç per comprovar els plagis: http://copionic.citilab.eu/. És plagi a partir d'un "percentatge" concret??? Procurarem no superar-lo...

BUIDOR

La veritat és que per a mi, omplir de contingut la wiki està sent la part més dura d'aquest projecte.

Sento una buidor de coneixements que em tempten a fer un "còpia-pega" de la quantitat d'informació interessant que vaig trobant, doncs el temps és limitat i no dona per llegir-ho tot i "treure'n cinc cèntims" per penjar-ho a la wiki; tot em sembla digne de menció.

He arribat a la conclusió de que no ser resumir (sóc de ciències...). Assignatura pendent.

Pel que fa al grup, ens mantenim amb la mateixa tònica; seguim avançant sense pressa ni pausa.

Tot i tenir uns rols i unes tasques marcats des d'un principi, hem anat fent cadascuna el que ens ha semblat millor, sempre amb la vènia de la resta del grup. Totes hem fet de tot: coordinadores, editores, redactores, dissenyadores,...

D'aquí el nom: 4x4: Anem per tot sense problema.

Si afegim que tenim un caràcter de no caure-nos els anells, el resultat no pot ser un altre: satisfactori en tots els sentits.

OMPLIR LES IDEES DE PARAULES

Gairebé ho tenim.

Al cap, en blocs de notes, en papers per damunt l'escriptori... tot està embastat. Ara falta trobar les paraules, trobar la manera de comunicar-ho, que tot quedi ben embolicat i a punt per regal.

Ha costat trobar el material. Internet menja molt de temps. Una cosa et porta a una altra i a una altra... Tens un començament clar, però les idees creixen i es multipliquen. De tant en tant una s'ha d'aturar, recapitular i resituar-se. I tornar a començar.

Trobar les paraules adients per a transmetre les idees són figues d'un altre paner. Em costa escriure, m'hi miro molt. Sobre l'escriptori tinc el Diccionari de Sinònims i Antònims (el meu tresor), Els Verbs Catalans Conjugats (un clàssic molt útil), el Diccionari Català-Castellà de l'Enciclopèdia (no se sap mai...) i un Diccionari Castellà-Català Vox (petit i manegable). A la Barra d'adreces d'interès hi tinc Apertium, Diccionaris de l'Avui i el Traductor de Google.
Una mica paranoica? Potser només és terror...

Cada text que haig d'escriure, sigui del tipus que sigui, em crea angoixa. Ho ajorno. Però això només provoca que ajorni l'angoixa i l'allargui. Al final, quan m'hi poso, tot va seguit.

Per què aquest patiment? És pura enveja: hi ha qui escriu tan bé...!


Nota: Aquesta pàgina es va publicar el dia 11 de maig. Havia desaparegut del bloc, però l'he pogut recuperar.

LA MUNTANYA RUSSA

 

Sembla que això ja pren forma.

Fa uns dies anàvem desesperades, és el nostre tarannà. Si algun dia els americans decideixen fer la versió catalana d'aquella exitosa sèrie "Mujeres desesperadas" segur que pensen en nosaltres quatre.

La sensació que tinc ara mateix és de mareig. De vegades penso que he montat en una muntanya russa i que no s'atura al passar per davant de la caseta dels tiquets. Hi ha dies amb els ànims amunt i d'altres  que no em puc ni aixecar.

Quin patiment!!. Tot el dia amb els apunts de la UOC a la bossa. Quan les meves filles eren petites, la bossa pesava i pesava carregada de bolquers, de tovalloletes, en fi, tot això que carreguem les mares.

Ara que ja no necessiten bolquers, va i decideixo carregar-la de llibretes, d'apunts, del portàtil,...

Vaja!, que l'esquena i el cap els tinc carregadíssims.

Malgrat aquesta càrrega, la darrera setmana hem treballat de valent. Ens hem ajudat moltíssim, gràcies companyes pel vostre suport, i hem superat com sempre els obstacles que se'ns han presentat. Hem tingut més en compte la planificació que vam establir i ara sí que sembla que som un equip.

Estic molt contenta amb aquest grup que hem format dia a dia. 

Ànims 4x4, a per totes!!!

I ARA ELS CONTINGUTS DE LA WIKI

Aquesta setmana poc a poc veiem com la wiki comença a omplir-se de contingut. Hem passat moltes estones llegint la documentació que havíem recollit i ordenant idees.

Al principi semblava que no avançavem però ara ja veiem el munt de documentació que hem recollit i com poc a poc tot va agafant forma.

Estem aprenent molt i trobant solucions als problemes que es presenten, que si ara vull penjar un document power point i no puc, que si no sé com buscar fotos, que si el mapa no es veu com ens agradaria...

I de cop entres a la wiki i els apartats cada vegada van omplint-se d' idees, de vídeos, d'imatges.

També hem estat més pendents de la planificació per poder ajustar-nos al que inicialment havíem programat.

Els propers dies encara ens queda feina, acabar els continguts, revisar tot el que han posat les companyes però estic segura que si seguim la planificació i el ritme de treball que hem agafat aviat ho tindrem enllestit.

Endavant grup 4x4!

LIBRARIES WILL SURVIVE

Quin nivell!!!
De gran vull ser com elles.

AIXÓ ÉS UN NO PARAR

Quina setmaneta!

Que si un mapa, que si l'edició de la wiki,...això és un no parar.

Encara no hem acabat d'una i ja en tenim altra esperant.

Aquesta setmana es nota el cansament. El ritme al què estem acostumades ha baixat una mica, però, crec que de seguida el tornarem a agafar.

Des de principi de formar el grup, les connexions a l'espai de treball han estat fantàstiques. Crec que som un grup de veritat, ens entenem i ajudem quasi més i millor que si ens coneguessim de tota la vida.

Ara bé, no ens podem descuidar. Només necessitem un darrer esforç i la PAC és nostra.


És veritat que aquests últims dies hem anat com descordinades, però no, en aquesta intervenció no vull dir res que no sigui bó, perquè ens refem de seguida i som molt treballadores.

Vull que les meves paraules siguin l'alé per continuar treballant dur, encara que de vegades els inconvenients  ( horaris, familiars, informàtics,...) ens deixin una mica "tocades".



Com diu l'Anna, endavant 4x4.

... I ARRIBEN ELS CONTINGUTS!

Després del caos inicial dels mapes conceptuals, crec que finalment ens en estem sortint...

Sembla que ja arriba l'hora dels continguts. En el fons, no sé perquè em preocupen tant, doncs en aquesta assignatura suposo que el que interessa és la pràctica de les diferents aplicacions que en Joan ens està ensenyant al llarg del "semestre", però no ho puc evitar, m'imposa haver d'omplir una wiki amb uns continguts que no estan dins del meu àmbit professional.

En quant al grup, crec que seguim amb la mateixa tònica: en general optimistes. Encara que hi ha moments de dubtes, caos i pessimisme, considero que per les circumstàncies que tenim totes quatre, ens en sortim més que bé; de fet, molts voldrien!!!. (no tinc àvia; les meves companyes de grup ja ho saben, però la resta no...)

Seguim traient forces de encara no sé on per anar fent les PAC's, amb les indicacions que ens van arribant (pel meu gust amb comptagotes), complint els objectius i aprenent, que al final, per això estem tots aquí.

La valoració setmanal, la veritat és que crec que és una eina molt interessant, doncs ens fa seure una estona a avaluar, definir i prendre decisions, que d'altra manera possiblement deixaríem passar de llarg.

MAPA???

Aquesta setmana hem hagut de fer un mapa conceptual!

Per mi ha estat la primera vegada : una eina nova... i quan ja saps com va el més difícil a pensar en les paraules clau i fer el MAPA.

Com sempre ho hem aconseguit A tossudes no ens guanya ningú!. Encara l'haurem de pulir una mica però ho hem fet!

Trobo que aquesta setmana ens esta costant tot una mica no acabem de trobar el ritme però també és natural hem de pensar molt i triar els documents que ens han de servir per elaborar el projecte i això no és gens fàcil.

Poc a poc i bona lletra!

A mi personalment aquesta PAC és la que més m'està costant i crec que ens hem de posar les piles amb la redacció segur que quan comencem a veure contingut a la wiki sortirà la bèstia que tenim a dins i farem una bona feina.

Atenció amb la planificació novament l'hem de pulir una miqueta.

Endavant noies!

CADA DÍA TIENE SU AFÁN

Aquest és un antic refrany castellà.

Jo l'interpreto segons l'humor que tinc: si m'aixeco amb un to baix, me'l dic a mi mateixa per a donar-me ànims, tot esperonant-me a posar el màxim interès en, com a mínim, una cosa. Si, pel contrari, m'aixeco massa espitosa, em serveix per a frenar-me i no voler "arreglar" el món en un dia.

Així, doncs, "cada dia tiene su afán", i de cap al mapa conceptual! Ostres! Una nova eina! Ràpid, investiga Trinitat! Quina serà la millor aplicació, Gliffy o Cmap Tools? Nervis!

Al final, resulta que les meves companyes van per davant. Com s'ho fan? M'agradaria poder-les-hi aportar alguna solució original. Però és que tenen una capacitat d'anàlisi espectacular. Per no parlar de la seva iniciativa...

Aprenc molt d'elles.

Ara em summergiré en l'incògnit món dels mapes conceptuals, començant per les baceroles: tutorials de mapes conceptuals.

Desitgeu-me sort.

DISCONNECT TO CONNECT

Hola,

Tot i que aquest vídeo no fa referència a les biblioteques públiques crec que us agradarà i que cada un tregui les seves conclusions.

EL CUTREDITOR

Faig una nova entrada, aquesta setmana: la meva valoració personal del treball en grup.

La setmana passada, la de Pàsqua, va ser una setmana de bojos per a mi. I diria que, fins i tot, frustrant.

M'explico: tenia la tasca d'editar la wiki. Els i les que hagueu passat per això compendreu el meu estat d'ànim. Formats de lletra que no es canvien, edicions de pàgina que varien, imatges que no es poden moure... Una odissea. Fins i tot li vaig canviar el nom a l'editor de la wiki: el cutreditor.

Tasques que, normalment, es fan en 10 minuts (i després t'hi recrees pel gust d'anar veient diferents possibilitats) van durar dies. Massa temps que vaig robar a la meva família. Per "sort" va ploure i hi ha 3 canals que fan dibuixos animats a tota hora...

Haig d'agraïr al sr. Mangas, un dels administradors externs de la wiki, el seu interès. Ell també estava de vacances i va respondre al meu missatge desesperat. Va comprovar que realment el cutreditor no obeïa ordres.

Me'n vaig sortir com vaig poder, la veritat. Tot molt artesà i fent-li trampes a l'editor: com quan tens una calculadora d'última generació, no tens piles i acabes comptant amb els dits.

Però això és el que hi ha i amb aquesta eina hem de treballar. Ja m'he fet la idea que la presentació de la wiki dependrà una mica de l'atzar. He recomanat a les meves companyes que, en endavant, cada pàgina que s'escrigui es faci ja amb el format pactat a les Normes de Publicació per a que s'hi hagi d'intervenir el menys possible. No per mandra o comoditat, si no per salut mental.

De les meves companyes només puc dir una cosa: gràcies pels ànims. En vaig rebre a cabassos. Van patir la meva angoixa com unes campiones..

Quan visito la Galeria de Projectes i veig wikis d'altres semestres, tan mones i tan ben presentades, penso que van tenir molta sort de no ensopegar amb aquest editor...

Ara, estic segura que suplirem aquestes mancances amb uns continguts suficientment interessants com per a que no es consideri un inconvenient el format.

POC MÉS A AFEGIR...

Bé noies, després d'una setmaneta "light" en quant a connexions es refereix, el principi d'aquesta altra ha estat bastant més moguda, i tenint en compte que quan un torna de "vacances" no està en ple rendiment, s'ha fet bastant més dura... Tot i així, ho hem aconseguit! Ja tenim la PAC 2!

De vegades tinc la sensació de que fem màgia: passem de no saber per on tirar a tenir la PAC enllestida. I en aquesta "màgia" (que es diu treballar) hi col·laborem totes quatre, cadascuna amb les seves habilitats.

La veritat és que no puc dir més que coses positives del grup, de l'assignatura i de la UOC.

Estic aprenent moltes coses noves acceleradament, i, a més, en el fons, m'estic "redescobrint". Potser portava massa temps sense poder dedicar ni un minut a la meva persona, i gràcies a aquest projecte "m'estic escoltant" més del que estic acostumada: no m'ha quedat altra que definir-me per donar-me a conèixer a l'aula i posteriorment a la pàgina personal de la wiki del grup, així com definir les meves habilitats i interessos en els acords del grup.

Així que, a més d'adquirir coneixements a nivell de competències en tecnologies de la informació i la comunicació, estic experimentant un creixement personal que també vull agrair a les meves companyes de grup, al Joan, als companys de l'aula i a la UOC.

Au! Ja m'he desfogat! Fins aviat!