Després d'uns dies de molt estrés per entregar la PAC ens hem près un respir. Breu. Perquè el que ens ve a sobre...
Jo, personalment, he passat uns dies molt desesperants: el cutreditor altra vegada.
És que no ho entenc! Com pot ser que una eina, en principi complexa, com és una wiki falli per la part més fàcil? He arribat a l'extrem de fer canvis en una paraula, guardar-ho, sortir de la wiki, tornar a entrar...i que no hagi fet els canvis. Vaig arribar a la dimissió com a editora: no es pot lluitar contra els elements.
Però torno a estar aquí, a l'espera d'instruccions per a la Pràctica Final. Trobo a faltar l'adrenalina, aquesta substància tan addictiva. Massa temps sense la dosi.
A banda de les dificultats que m'he trobat amb el cutreditor (al qual penso véncer), la resta d'aspectes han sigut positius: quines troballes!! És que em falta el temps per a meravellar-me de les coses que es fan, que es publiquen, que es debaten. Penso que m'ha tocat viure un temps fantàstic, amb accés fàcil a tot el coneixement. I el tinc a la meva disposició. Però, a més -i crec que és un dels objectius d'aquesta assignatura-, puc reelaborar-lo, compartir-lo i difondre'l. L'univers 2.0 tot just comença.
En l'aspecte de funcionament com a grup crec que hem trobat la "nostra" manera de treballar. Potser és una mica informal, però a mi m'agrada. Hem arribat a una compenetració molt interessant: més de 1200 missatges al nostre espai de debat ho avalen. Aquests dies, després d'entregar la PAC, que ha baixat una miqueta el fluxe de missatges, són "rarets"; ens falta alguna cosa. No canviaria el funcionament del grup. És més, crec que les membres d'aquest grup hem passat la ratlla de considerar-nos companyes a considerar-nos col·legues.
Espero amb ànsia la darrera dosi d'adrenalina. I compartir el pernil.
Jo, personalment, he passat uns dies molt desesperants: el cutreditor altra vegada.
És que no ho entenc! Com pot ser que una eina, en principi complexa, com és una wiki falli per la part més fàcil? He arribat a l'extrem de fer canvis en una paraula, guardar-ho, sortir de la wiki, tornar a entrar...i que no hagi fet els canvis. Vaig arribar a la dimissió com a editora: no es pot lluitar contra els elements.
Però torno a estar aquí, a l'espera d'instruccions per a la Pràctica Final. Trobo a faltar l'adrenalina, aquesta substància tan addictiva. Massa temps sense la dosi.
A banda de les dificultats que m'he trobat amb el cutreditor (al qual penso véncer), la resta d'aspectes han sigut positius: quines troballes!! És que em falta el temps per a meravellar-me de les coses que es fan, que es publiquen, que es debaten. Penso que m'ha tocat viure un temps fantàstic, amb accés fàcil a tot el coneixement. I el tinc a la meva disposició. Però, a més -i crec que és un dels objectius d'aquesta assignatura-, puc reelaborar-lo, compartir-lo i difondre'l. L'univers 2.0 tot just comença.
En l'aspecte de funcionament com a grup crec que hem trobat la "nostra" manera de treballar. Potser és una mica informal, però a mi m'agrada. Hem arribat a una compenetració molt interessant: més de 1200 missatges al nostre espai de debat ho avalen. Aquests dies, després d'entregar la PAC, que ha baixat una miqueta el fluxe de missatges, són "rarets"; ens falta alguna cosa. No canviaria el funcionament del grup. És més, crec que les membres d'aquest grup hem passat la ratlla de considerar-nos companyes a considerar-nos col·legues.
Espero amb ànsia la darrera dosi d'adrenalina. I compartir el pernil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada