VERTIGEN!!

Per mi cada PAC ha estat com muntar en una muntanya russa. Unes vegades sembla que la pujada és fa molt lenta i costa molt i de cop i volta arribes a un punt en el que agafes velocitat i baixes de cop a un ritme que et provoca vertigen.

Cal dir però que en aquesta pac aquesta sensació ha estat especialment forta. Durant dies o inclús setmanes tot anava molt a poc a poc, tot el temps fent cerques i llegint documents, no hi havia manera d'escriure quatre ratlles de forma coherent... i de cop i volta tot s'accelera comences a escriure i ja no pots parar, busques vídeos, enllaços, tic-tac el temps s'acaba i tot va molt ràpid i de sobte no saps ni com ja has arribat al final.

Buff! ara estic esgotada psíquicament i també físicament.

Crec en hem fet una gran feina ha costat i en algun moment ha estat una bogeria però el resultat final ha valgut la pena.

El lema del grup que ara té música gràcies a la Clara és SEGUIREMOS que en algun moment ha estat com un crit de guerra. Gràcies noies!

Encara ens queda feina però ara ja veiem el final del camí, crec que haurem d'estar especialment atentes a la planificació i esforçar-nos per arribar a temps al lliurament però segur que ho aconseguirem.

Endavant grup 4x4!