AVE FÈNIX

Un dia o altre ens havia de passar. Hem tingut un accident amb la wiki i això a repercutit en el grup.

Només puc dir que dels errors s'aprèn, que tothom té dret a equivocar-se i que tothom té dret a enfadar-se.

Ara ens toca mirar endavant, passar pàgina ..

Confio en que tot el que s'ha malmès es podrà recuperar: la wiki i el grup.

Cada una de nosaltres ja sap en que hem fallat (que si les còpies de seguretat, que si no havíem consensuat els canvis, el silenci insoportable...)

Noies som fortes com el nostre nom indica som 4x4 i totes som importants per portar a bon terme aquest projecte.

Una petició intentem no perdre el nord quan surgeix un problema que ens queden pocs dies i molta feina.

Seguiremos!!

ESTIC TRISTA

Estic com paralitzada. Els últims esdeveniments m'han deixat tan abatuda que no sé si podré fer una valoració tal i com fins ara l'havia fet.

Els malentesos són normals en tota relació de treball i molt més si aquesta relació és a distància i virtual. Fins ara tenia la sensació que tot estava controlat, que tot sortia i que cap cosa ens faria caure.

Avui he passat un dia extrany. D'entre tots els meus defectes destaquen dues virtuts i són la tolerància i el respecte que sento per la feina de les meves companyes. Però avui ha estat un dia trist.

Crec que en aquest punt en què ens trobem, finalitzant una assignatura que semblava controlada i disfrutada, hem fet una aturada i encara no sé per què. Entenc que ens podem molestar per comentaris o diferents maneres de fer, però estic segura que totes quatre hem volgut el millor per al grup. No podem pensar en deixar ara tot aquest treball, em nego a creure que tantes hores per part de totes es quedin en un no res.

Escoltem una vegada més la cançó del Macaco i tirem endavant,  perquè mereixem la tranquil.litat d'haver fet la feina ben feta.

NO VULL QUE S'ACABI!!!

Qui m'ho havia de dir! No vull que això s'acabi; us trobaré molt a faltar!

Només em queda la PAC final de TIC i una PS per acabar el curs.

Tot a punt pel final i, com una nena, amb aquell "run-run" a l'estómac per les ganes de començar de nou!

M'he acostumat a apurar tant el temps de la meva vida, que no sé què fer amb ell... He afilat tots els llapis de casa! Pur avorriment!

M'hagués agradat que entreguéssim la PAC3 coneixent els resultats i els comentaris de la PAC2, doncs possiblement hauriem canviat coses de la wiki, però què hi farem: ja ens van dir a la xerrada de presentació de la UOC: "Murphy existe", i, com no, el grup 4x4 l'havíem de conéixer: Ha estat un plaer!

Fora d'aquest contratemps i d'algun que altre "atac d'histèria" comunitari gràcies al reanomenat Cutreeditor , la PAC3 ha anat fluint, i, la veritat, tenint en compte la impossibilitat de millorar l'edició del disseny, crec que fa força goig!

4x4: si seguim com fins ara, sopar de closca! ("cargolins", no us penseu...)

CALMA TOTAL

Després d'uns dies de bogeria amb l'edició de la wiki, calma total...

Sempre ens passa; posem tanta energia en tot el que fem que després d'un lliurament passem dos dies amb una calma impròpia del funcionament del nostre grup.

Ha estat un treball força dur i no només per donar coherència a tota la informació recollida, més bé pels esforços debades que hem patit amb l'editor de la wiki. És molt frustrant quan  passes més de 12 hores per donar forma a un document i al final t'has de resignar a allò que vol l'editor...

Malgrat això, hem fet un bon treball pel que fa a la selecció de la informació i la sintetització de totes les idees. També hem posat molta cura amb la redacció tenint en compte que el plagi sobrevola tots els treballs fet a través d'internet.

Del grup he de dir, com cada setmana, que estic molt contenta amb les meves companyes, que som unes "currantes". Que quan no tira una ho fa l'altra, i quan es tracta de parar i agafar-se uns moments de relax, com és el cas després dels lliuraments, ens respectem.

Ànims, companyes!!!

Ja veig més a prop l'escapada que farem a menjar-nos el pernil de la Trinitat!!!

Jo poso el ví.

VERTIGEN!!

Per mi cada PAC ha estat com muntar en una muntanya russa. Unes vegades sembla que la pujada és fa molt lenta i costa molt i de cop i volta arribes a un punt en el que agafes velocitat i baixes de cop a un ritme que et provoca vertigen.

Cal dir però que en aquesta pac aquesta sensació ha estat especialment forta. Durant dies o inclús setmanes tot anava molt a poc a poc, tot el temps fent cerques i llegint documents, no hi havia manera d'escriure quatre ratlles de forma coherent... i de cop i volta tot s'accelera comences a escriure i ja no pots parar, busques vídeos, enllaços, tic-tac el temps s'acaba i tot va molt ràpid i de sobte no saps ni com ja has arribat al final.

Buff! ara estic esgotada psíquicament i també físicament.

Crec en hem fet una gran feina ha costat i en algun moment ha estat una bogeria però el resultat final ha valgut la pena.

El lema del grup que ara té música gràcies a la Clara és SEGUIREMOS que en algun moment ha estat com un crit de guerra. Gràcies noies!

Encara ens queda feina però ara ja veiem el final del camí, crec que haurem d'estar especialment atentes a la planificació i esforçar-nos per arribar a temps al lliurament però segur que ho aconseguirem.

Endavant grup 4x4!

DESCOMPRESSIÓ

Després d'uns dies de molt estrés per entregar la PAC ens hem près un respir. Breu. Perquè el que ens ve a sobre...

Jo, personalment, he passat uns dies molt desesperants: el cutreditor altra vegada.

És que no ho entenc! Com pot ser que una eina, en principi complexa, com és una wiki falli per la part més fàcil? He arribat a l'extrem de fer canvis en una paraula, guardar-ho, sortir de la wiki, tornar a entrar...i que no hagi fet els canvis. Vaig arribar a la dimissió com a editora: no es pot lluitar contra els elements.

Però torno a estar aquí, a l'espera d'instruccions per a la Pràctica Final. Trobo a faltar l'adrenalina, aquesta substància tan addictiva. Massa temps sense la dosi.

A banda de les dificultats que m'he trobat amb el cutreditor (al qual penso véncer), la resta d'aspectes han sigut positius: quines troballes!! És que em falta el temps per a meravellar-me de les coses que es fan, que es publiquen, que es debaten. Penso que m'ha tocat viure un temps fantàstic, amb accés fàcil a tot el coneixement. I el tinc a la meva disposició. Però, a més -i crec que és un dels objectius d'aquesta assignatura-, puc reelaborar-lo, compartir-lo i difondre'l. L'univers 2.0 tot just comença.

En l'aspecte de funcionament com a grup crec que hem trobat la "nostra" manera de treballar. Potser és una mica informal, però a mi m'agrada. Hem arribat a una compenetració molt interessant: més de 1200 missatges al nostre espai de debat ho avalen. Aquests dies, després d'entregar la PAC, que ha baixat una miqueta el fluxe de missatges, són "rarets"; ens falta alguna cosa. No canviaria el funcionament del grup. És més, crec que les membres d'aquest grup hem passat la ratlla de considerar-nos companyes a considerar-nos col·legues.

Espero amb ànsia la darrera dosi d'adrenalina. I compartir el pernil.

"GALLINA DE PIEL"

No té res a veure ni amb TIC ni amb biblioteques, però el vull compartir amb tothom que tingui fills i/o una mica de cor.

Reflexionem. Cada dia compta.

"SEGUIREMOS"

Aquestes setmanes de treball de l'edició de la wiki han estat força productives.  

És cert que hem treballat en silenci, cadascuna concentrada en la seva part de l'activitat, però també molt participatives ajudant les companyes en moments d'incertesa.

Ha estat una altra manera de treballar en grup, acostumades com estem a debatre contínuament. Però, també hem pogut constatar que malgrat el silenci causat per la búsqueda d'informació i el gran esforç realitzat per poder condensar en poques línies tot el que hem anat trobant, l'equip treballa de manera conjunta.

Com sempre he dit, per a mi ha estat molt important el suport i la paciència mostrats per les meves companyes en aquesta aventura que està a punt d'acabar.

No ha estat fàcil la tasca de redactar els continguts, hi havia moltes coses a dir però s'havia de fer amb concreció. Penso què és la part més empipadora d'aquesta activitat  i que finalment sembla hem agafat el bon camí.

Encara de vegades, tinc la sensació que anem una mica perdudes però, confio plenament en la resposta del grup i sé que el treball tirarà endavant.

L'únic moment que he pensat que això se'ns complicava ha estat al moment d'editar la wiki. L'editor m'ha posat dels nervis, per més que jo li donava ordres ell feia el que volia. Totes ens hem barallat amb ell de valent.

I ara per a les meves companyes, que s'ho mereixen, l'últim missatge per avui:

LA RECTA FINAL

La wiki avança a poc a poc cap a la que serà la seva forma definitiva, semblava impossible i ara ja és gairebé una realitat.

Hem passat unes setmanes molt intenses llegint i decidint quina informació ens serviria i quina no per elaborar els nostres apartats.

Al contrari que la Sònia jo crec que hem estat molt centrades en el nostre treball i que això gairebé no ens ha deixat temps per anar mirant el que feia la resta del grup, ara que anem enllestint és quan realment estem treballant de forma més cooperativa.

Estic completament d'acord amb la Trinitat que en aquest grup tothom compleix una funció i cada membre és imprescindible per mantenir l'equilibri i l'harmonia del grup. El millor del treball en grup la bona sintonia i el companyerisme.

Noies! Ens toca apretar els dies que ens queden encara hem de polir el mapa conceptual, la planificació que l'hem rectificat al llarg del semestre, enllestir la feina que queda a la wiki i fer una última revisió al projecte.

Endavant grup 4x4!

SPRINT

Ja veiem el final.

Malgrat que encara queden coses i dies ja comencem a veure'ns les orelles.

El meu gran problema, la infoxicació, començo a controlar-lo. Quanta informació!! I després, a l'hora de processar-la i plasmar-la queda reduïda a res, tres línies...

M'angoixa no estar a l'alçada del treball de les meves companyes. Dues d'elles són expertes en el tema i l'altra és experta en tot. Miro les seves pàgines i estan tan ben estructurades i tan clares.. La meva queda com una mica nyicris, de la señorita Pepis. Espero millorar-la en aquests dies que queden.

No vaig parlar en el darrer post de les meves companyes. Va ser una omissió molt descortès. Quines grans persones!! La Clara estira, l'Anna centra i la Sònia condensa. (Ostres! M'ha sortit com la retransmissió d'un partit de futbol; però aquesta és la meva percepció). Em tenen una paciència...

No sé què hagués passat amb uns altres companys, però he tingut molta sort de tenir aquestes: em suporten totes les anades d'olla i, especialment, la meva manca de rigor. Càlidament em corregeixen.

Ara, que falli el menys possible el cutreditor

ÚLTIMA ENTRADA PAC3

...Una entrada més i s'acaba la PAC3...

La veritat és que aquesta PAC3 a nivell grupal ha estat la més "descafeinada" fins al moment. Hem anat fent sense parar, però "en silenci".

Cadascuna ha anat introduint el seu parer en cada apartat de la wiki, tot i tenir-ne un específicament assignat.

M'ha preocupat molt el correu d'en Joan sobre el plagi. Davant la desconeixença del tema "biblioteques", és inevitable cercar informació a la xarxa. Discernir entre què és plagi i què no ho és, em costa... Digueu-me ignorant...

Segons el Diccionari de la "Real Academia Española",

Plagio: Acción y efecto de plagiar (copiar obras ajenas).

Plagiar: Copiar en lo sustancial obras ajenas, dándolas como propias.

Per si de cas, aquí teniu un enllaç per comprovar els plagis: http://copionic.citilab.eu/. És plagi a partir d'un "percentatge" concret??? Procurarem no superar-lo...

BUIDOR

La veritat és que per a mi, omplir de contingut la wiki està sent la part més dura d'aquest projecte.

Sento una buidor de coneixements que em tempten a fer un "còpia-pega" de la quantitat d'informació interessant que vaig trobant, doncs el temps és limitat i no dona per llegir-ho tot i "treure'n cinc cèntims" per penjar-ho a la wiki; tot em sembla digne de menció.

He arribat a la conclusió de que no ser resumir (sóc de ciències...). Assignatura pendent.

Pel que fa al grup, ens mantenim amb la mateixa tònica; seguim avançant sense pressa ni pausa.

Tot i tenir uns rols i unes tasques marcats des d'un principi, hem anat fent cadascuna el que ens ha semblat millor, sempre amb la vènia de la resta del grup. Totes hem fet de tot: coordinadores, editores, redactores, dissenyadores,...

D'aquí el nom: 4x4: Anem per tot sense problema.

Si afegim que tenim un caràcter de no caure-nos els anells, el resultat no pot ser un altre: satisfactori en tots els sentits.

OMPLIR LES IDEES DE PARAULES

Gairebé ho tenim.

Al cap, en blocs de notes, en papers per damunt l'escriptori... tot està embastat. Ara falta trobar les paraules, trobar la manera de comunicar-ho, que tot quedi ben embolicat i a punt per regal.

Ha costat trobar el material. Internet menja molt de temps. Una cosa et porta a una altra i a una altra... Tens un començament clar, però les idees creixen i es multipliquen. De tant en tant una s'ha d'aturar, recapitular i resituar-se. I tornar a començar.

Trobar les paraules adients per a transmetre les idees són figues d'un altre paner. Em costa escriure, m'hi miro molt. Sobre l'escriptori tinc el Diccionari de Sinònims i Antònims (el meu tresor), Els Verbs Catalans Conjugats (un clàssic molt útil), el Diccionari Català-Castellà de l'Enciclopèdia (no se sap mai...) i un Diccionari Castellà-Català Vox (petit i manegable). A la Barra d'adreces d'interès hi tinc Apertium, Diccionaris de l'Avui i el Traductor de Google.
Una mica paranoica? Potser només és terror...

Cada text que haig d'escriure, sigui del tipus que sigui, em crea angoixa. Ho ajorno. Però això només provoca que ajorni l'angoixa i l'allargui. Al final, quan m'hi poso, tot va seguit.

Per què aquest patiment? És pura enveja: hi ha qui escriu tan bé...!


Nota: Aquesta pàgina es va publicar el dia 11 de maig. Havia desaparegut del bloc, però l'he pogut recuperar.

LA MUNTANYA RUSSA

 

Sembla que això ja pren forma.

Fa uns dies anàvem desesperades, és el nostre tarannà. Si algun dia els americans decideixen fer la versió catalana d'aquella exitosa sèrie "Mujeres desesperadas" segur que pensen en nosaltres quatre.

La sensació que tinc ara mateix és de mareig. De vegades penso que he montat en una muntanya russa i que no s'atura al passar per davant de la caseta dels tiquets. Hi ha dies amb els ànims amunt i d'altres  que no em puc ni aixecar.

Quin patiment!!. Tot el dia amb els apunts de la UOC a la bossa. Quan les meves filles eren petites, la bossa pesava i pesava carregada de bolquers, de tovalloletes, en fi, tot això que carreguem les mares.

Ara que ja no necessiten bolquers, va i decideixo carregar-la de llibretes, d'apunts, del portàtil,...

Vaja!, que l'esquena i el cap els tinc carregadíssims.

Malgrat aquesta càrrega, la darrera setmana hem treballat de valent. Ens hem ajudat moltíssim, gràcies companyes pel vostre suport, i hem superat com sempre els obstacles que se'ns han presentat. Hem tingut més en compte la planificació que vam establir i ara sí que sembla que som un equip.

Estic molt contenta amb aquest grup que hem format dia a dia. 

Ànims 4x4, a per totes!!!

I ARA ELS CONTINGUTS DE LA WIKI

Aquesta setmana poc a poc veiem com la wiki comença a omplir-se de contingut. Hem passat moltes estones llegint la documentació que havíem recollit i ordenant idees.

Al principi semblava que no avançavem però ara ja veiem el munt de documentació que hem recollit i com poc a poc tot va agafant forma.

Estem aprenent molt i trobant solucions als problemes que es presenten, que si ara vull penjar un document power point i no puc, que si no sé com buscar fotos, que si el mapa no es veu com ens agradaria...

I de cop entres a la wiki i els apartats cada vegada van omplint-se d' idees, de vídeos, d'imatges.

També hem estat més pendents de la planificació per poder ajustar-nos al que inicialment havíem programat.

Els propers dies encara ens queda feina, acabar els continguts, revisar tot el que han posat les companyes però estic segura que si seguim la planificació i el ritme de treball que hem agafat aviat ho tindrem enllestit.

Endavant grup 4x4!

LIBRARIES WILL SURVIVE

Quin nivell!!!
De gran vull ser com elles.

AIXÓ ÉS UN NO PARAR

Quina setmaneta!

Que si un mapa, que si l'edició de la wiki,...això és un no parar.

Encara no hem acabat d'una i ja en tenim altra esperant.

Aquesta setmana es nota el cansament. El ritme al què estem acostumades ha baixat una mica, però, crec que de seguida el tornarem a agafar.

Des de principi de formar el grup, les connexions a l'espai de treball han estat fantàstiques. Crec que som un grup de veritat, ens entenem i ajudem quasi més i millor que si ens coneguessim de tota la vida.

Ara bé, no ens podem descuidar. Només necessitem un darrer esforç i la PAC és nostra.


És veritat que aquests últims dies hem anat com descordinades, però no, en aquesta intervenció no vull dir res que no sigui bó, perquè ens refem de seguida i som molt treballadores.

Vull que les meves paraules siguin l'alé per continuar treballant dur, encara que de vegades els inconvenients  ( horaris, familiars, informàtics,...) ens deixin una mica "tocades".



Com diu l'Anna, endavant 4x4.

... I ARRIBEN ELS CONTINGUTS!

Després del caos inicial dels mapes conceptuals, crec que finalment ens en estem sortint...

Sembla que ja arriba l'hora dels continguts. En el fons, no sé perquè em preocupen tant, doncs en aquesta assignatura suposo que el que interessa és la pràctica de les diferents aplicacions que en Joan ens està ensenyant al llarg del "semestre", però no ho puc evitar, m'imposa haver d'omplir una wiki amb uns continguts que no estan dins del meu àmbit professional.

En quant al grup, crec que seguim amb la mateixa tònica: en general optimistes. Encara que hi ha moments de dubtes, caos i pessimisme, considero que per les circumstàncies que tenim totes quatre, ens en sortim més que bé; de fet, molts voldrien!!!. (no tinc àvia; les meves companyes de grup ja ho saben, però la resta no...)

Seguim traient forces de encara no sé on per anar fent les PAC's, amb les indicacions que ens van arribant (pel meu gust amb comptagotes), complint els objectius i aprenent, que al final, per això estem tots aquí.

La valoració setmanal, la veritat és que crec que és una eina molt interessant, doncs ens fa seure una estona a avaluar, definir i prendre decisions, que d'altra manera possiblement deixaríem passar de llarg.

MAPA???

Aquesta setmana hem hagut de fer un mapa conceptual!

Per mi ha estat la primera vegada : una eina nova... i quan ja saps com va el més difícil a pensar en les paraules clau i fer el MAPA.

Com sempre ho hem aconseguit A tossudes no ens guanya ningú!. Encara l'haurem de pulir una mica però ho hem fet!

Trobo que aquesta setmana ens esta costant tot una mica no acabem de trobar el ritme però també és natural hem de pensar molt i triar els documents que ens han de servir per elaborar el projecte i això no és gens fàcil.

Poc a poc i bona lletra!

A mi personalment aquesta PAC és la que més m'està costant i crec que ens hem de posar les piles amb la redacció segur que quan comencem a veure contingut a la wiki sortirà la bèstia que tenim a dins i farem una bona feina.

Atenció amb la planificació novament l'hem de pulir una miqueta.

Endavant noies!

CADA DÍA TIENE SU AFÁN

Aquest és un antic refrany castellà.

Jo l'interpreto segons l'humor que tinc: si m'aixeco amb un to baix, me'l dic a mi mateixa per a donar-me ànims, tot esperonant-me a posar el màxim interès en, com a mínim, una cosa. Si, pel contrari, m'aixeco massa espitosa, em serveix per a frenar-me i no voler "arreglar" el món en un dia.

Així, doncs, "cada dia tiene su afán", i de cap al mapa conceptual! Ostres! Una nova eina! Ràpid, investiga Trinitat! Quina serà la millor aplicació, Gliffy o Cmap Tools? Nervis!

Al final, resulta que les meves companyes van per davant. Com s'ho fan? M'agradaria poder-les-hi aportar alguna solució original. Però és que tenen una capacitat d'anàlisi espectacular. Per no parlar de la seva iniciativa...

Aprenc molt d'elles.

Ara em summergiré en l'incògnit món dels mapes conceptuals, començant per les baceroles: tutorials de mapes conceptuals.

Desitgeu-me sort.

DISCONNECT TO CONNECT

Hola,

Tot i que aquest vídeo no fa referència a les biblioteques públiques crec que us agradarà i que cada un tregui les seves conclusions.